Maleïda incertesa

[Un dos i seguit, 4-9-20]

Vam marxar de vacances i ara, doncs, hi tornem. En aquest temps han passat coses des de tots els punts de vista, però seguim tenint, quan mirem la cartellera d’activitats sardanistes, aquella mateixa sensació d’incertesa que es produeix quan mai saps si allò que estava previst es podrà fer realment, si patirà canvis, si s’haurà d’ajornar o si, directament, se suspendrà. També es dóna el cas que, a darrera hora, quan no podem incloure-ho al programa, ens assabentem d’activitats que, d’alguna manera, han «ressuscitat», és a dir, que sí es fan però que el maremàgnum actual fa que no hi hagi la promoció que caldria i la que, poc o molt, es produeix en temps de, diguem-ne, normalitat.

 Tal i com vam insistir en els programes anteriors, nosaltres ho intentarem. Farem el possible per saber i comunicar-vos tot allò que se suposa que s’ha de portar a terme en l’àmbit de les sardanes i la cobla, bàsicament a les comarques tarragonines. El cas és que de ballades i aplecs clàssics no n’hi ha, lògicament, però sí alguns que s’han adaptat a les circumstàncies i passen a ser concerts, encara que en certs casos es preveu la possibilitat de ballar, acollint-se a una estricta normativa de seguretat comprensible, però que, en aquest cas, pot portar a maneres d’agafar-se les mans més aviat carrinclones. El bon exemple el posen a la Catalunya Nord, on la normativa permet ballar sardanes com cal sempre i quan es mantingui certa distància entre anelles i tothom es netegi les mans amb gel abans i després de cada sardana ballada,

 Pel que fa a la proliferació de ballades-concert, res a dir sempre que es facin com cal, però cal diferenciar aquelles sessions en les quals la cobla es limita a interpretar el mateix programa que hauria fet en una ballada, però amb menys tirades; i aquelles altres on es procura preparar un bon concert, amb una selecció pensada més per escoltar i, possiblement, amb obres de qualitat que no acostumen a estar presents a les places. Un bon exemple seria el concert de les festes de Sant Magí, a Tarragona i algun altre que ja s’ha fet o que es preveu per als propers dies. En parlarem, sens dubte, encara que ja hem assumit que sempre hi haurà aquella incertesa maleïda, amenaçant.