La festa en temps de pandèmia

[Un dos i seguit, 25-9-20] 

Doncs ja hem deixat enrere les festes de Santa Tecla, unes festes que mai ens hauríem imaginat que tindrien les característiques singulars que han tingut. La veritat és que, en conjunt, Tarragona és una de les ciutats que ha apostat per una opció de festes que no ha estat exempta de risc (no em refereixo al risc sanitari, que ha estat una preocupació sempre present), ja que allò més fàcil hauria estat suspendre-ho tot, com han fet, d’una manera brutal, molts pobles i ciutats. A més, en molts casos, les suspensions s’han fet a darrer moment, avisant a artistes contractats de manera totalment barroera.

I no és que aquí no s’hagin suspès activitats, naturalment. L’opció ha estat clara, però: res d’activitats al carrer i susceptibles de generar massificacions; molts concerts controlats al màxim i la reformulació de determinades activitats, inclosa la descoberta o redescoberta de determinats espais. No ha mancat la polèmica, i aquí és on hi havia el perill al qual em referia, ja que no sempre s’han entès les propostes, però si hi ha alguna cosa certa en tot això és que la situació era força complicada de resoldre un cop descartada la suspensió total o, evidentment, fer com si no passés res.

 Pel que fa els esbarts, al marge de la seva tasca en el Seguici, ens queda el dubte de si es podia haver fet alguna cosa, tenint en compte que s’han realitzat espectacles en recintes degudament controlats, però potser l’impediment ha estat la necessitat d’assajar, els vestidors... No ho sé, però és l’opció que s’ha triat. En el terreny sardanista, la solució ha estat a mig camí, descartant, ara per ara, les ballades i apostant pels concerts. Ja es va fer per Sant Magí, al Camp de Mart, amb un programa cent per cent tarragoní, mentre que dimecres, amb dues cobles, al Teatre Tarragona, la Reus Jove i la Maricel van triomfar amb una selecció molt variada, per a tots els gustos, incloses algunes obres també tarragonines.

Haurà estat una oportunitat per escoltar, còmodament, bona música per a cobla, però, és clar, amb la recança de tothom pel fet de no poder ballar. I les perspectives, de moment, no són gaire bones, ja que s’està parlant de més concerts en substitució, com a mínim, de l’aplec del Serrallo o del concurs de colles de Santa Tecla, que és una altra actuació pendent. I encara gràcies, que a més d’un lloc, ni això!