Gràcies!

[Un dos i seguit, 23-12-22]

Sempre m’ha semblat obvia la norma, no sé si escrita o no, que diu que en un comentari editorial com aquest, que cada setmana encapçala el programa Un dos i seguit, no s’hi parli de qui el redacta, no n’ha de ser el protagonista. De la manera més natural ho he respectat des del primer dia, cosa de la qual ja en fa molts anys, per cert. Però si hi havia d’haver una excepció havia de ser aquesta d’avui i crec que m’ho puc permetre.

Es tracta d’agrair als companys i amics de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, de la qual en formo part fa un grapat d’anys, que dissabte passat, en el transcurs del ja tradicional sopar de Nadal i de fi de temporada, em lliuressin el II Premi Sempre TD com a reconeixement a una suposada tasca per la sardana. Un detall immens, que endolceix el sempre amarg fet que et jubilin d’algun lloc, en aquest cas del sardanisme de competició. L’estat d’un element tant important per a un sardanista com són els peus així ho ha aconsellat i calia fer-se a la idea sí o sí.

El guardó, a la majoria dels oients potser no els sonarà gaire, entre altres coses perquè és de caire intern de l’entitat i és molt jove, però per a un servidor precisament és molt apreciat per venir de qui ve i perquè, de moment, només l’havia rebut algú tant important i valorat per mi com l’Alfred Abad, fundador i ànima de l’entitat, així com president fins fa gairebé un any.

Gràcies, mil gràcies a tots i, és clar, ja només començar aquest programa, vull desitjar a tots els que l’escolteu unes molt bones festes i una magnífica entrada d’any.