[Un dos i seguit, 13-1-23]
Comencem un nou any i ho fem amb la sensació que no hi ha manera de treure’s del damunt la incertesa, aquella que es va instal·lar amb la pandèmia i que ara va associada a noves o no tant noves causes. En allò que ara ens ocupa, veiem com segueixen els problemes per a aquells que gosen organitzar ballades, aplecs o qualsevol activitat d’aquesta mena. El panorama és així, incert, perquè tampoc es pot dir que sigui dolent en general, ja que de la mateixa manera que hi ha cites habituals que desapareixen, sabem que es faran aplecs nous i que hi ha iniciatives que aviat s’han de fer realitat.
En tot cas, ho anirem comprovant al llarg d’aquesta temporada que, això sí, ens permetrà commemorar aniversaris rodons prou interessants. Aquí, a Tarragona, per exemple, es festejarà els cinquanta anys de la proclamació de Ciutat Pubilla de la Sardana, un esdeveniment que no va ser banal, precisament, ja que va implicar molts sectors de la cultura local, no només els sardanistes, i que va significar un reviscolament d’aquesta activitat, amb la creació de colles noves i l’engrescament de vells i nous sardanistes. De fet, aquest era un dels objectius de les Ciutats Pubilles i vull creue que també ho és ara de les Capitals de la Sardana, és a dir, no només reconèixer la potència de determinades poblacions, sinó també facilitar una empenta cap a endavant a d’altres. Si això fos així, podríem pensar en una capitalitat, ara, per a Tarragona? Un requisit que segur segueix vigent és el compromís real i demostrable de l’Ajuntament de la ciutat. Ho tindríem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada