[Un dos i seguit, 9-6-23]
Els sardanistes portem molts anys queixant-nos que els mitjans de comunicació no ens fan gaire cas, o que quan en parlen ho fan de manera incompleta o esbiaixada. Ha estat massa habitual que aquesta dansa sigui contemplada com una cosa antiga, arnada i en vies d’extinció, ja que només la practiquen els avis. En alguns casos, a més, s’hi ha afegit una mirada perversa, en base a una suposada implantació postissa fora de l’Empordà originari i que en comarques de la Catalunya Nova la sardana més aviat havia desplaçat altres manifestacions teòricament més autèntiques del lloc.
Aquest anar a la contra, d’haver de donar explicacions o, generalment, la sensació d’estar fent una cosa vergonyant per a segons qui, ha fet que ara, quan es publiquen titulars com ara «la sardana està de moda», que hem vist i escoltat diverses vegades en pocs dies, més aviat en desconfiem. Perquè, d’entrada, les modes, de la mateixa manera que venen se’n van, i també costa entendre que una cançó d’un sol grup hagi produït això.
Ara bé, siguem positius i celebrem-ho. Felicitem a qui sigui que s’hagin escrit tants articles i notícies, que programes de les televisions més importants facin connexions en directe en una ballada o que enviïn equips per fer reportatges als assajos de les colles. Però alegrem-nos, també, que, malgrat tot, no només hi ha moltes ballades, concursos i aplecs, que hagi tornat a ser un èxit, per exemple, la ballada del Corpus de Berga a les tantes de la matinada, que compositors com la tarragonina Anna Abad triomfin en un lloc emblemàtic com Calella i segueixin estrenant obres noves, etc. I que tot això no ens faci oblidar que de problemes en tenim i molts, en diversos àmbits i que cal seguir batallant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada