[Un dos i seguit, 16-6-23]
Aquest cap de setmana, mentre esteu escoltant aquest programa, gairebé 600 conciutadans nostres, pertanyents a uns 25 grups de cultura popular i tradicional (inclosos dos de la ciutat de Tarragona), estan protagonitzant el 35è Aplec Internacional a Villach, a Àustria. Una cita anual, que viatja arreu d’Europa, bàsicament, en la qual mai poden faltar les sardanes i la cobla, és clar. Per cert, que la cobla que hi participa, igual que l’any passat, és una formació creada exprés per a l’esdeveniment, circumstància que no és precisament inèdita, però sí que crida l’atenció que la integren només dones i, a més, dones molt joves. Una aposta clara i decidida per reivindicar una major presència femenina en les cobles d’arreu.
No és el primer cop que es forma una cobla femenina. Recordem que en els millors moments de les cobles del col·legi Pare Manyanet, de Reus, durant un temps en va funcionar una. La qüestió, però, més aviat seria que les plantilles fossin més equilibrades en aquest sentit, ja que tot i que la tendència és d’un clar increment, el panorama general encara és del tot insuficient, amb cobles sense cap dona i poques, molt poques, s’apropen al 50 per cent.
Vull creure que el problema no rau en els responsables de les cobles, és a dir, aquells que trien els nous músics de qualsevol cobla. Caldria analitzar perquè en el diguem-ne «mercat» de músics no hi són més presents les dones, o perquè n’hi ha moltes que sí, que formen part d’una cobla durant un temps, però en pocs casos romanen una quantitat d’anys similar als homes. Curiosament, en aquest sentit la cobla s’assembla més als grups de rock o de jazz, on la part femenina és molt menor, mentre que en el cas de la música clàssica o les bandes el creixement femení ha estat molt més accelerat. Curiós, com deia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada