diumenge, 5 de febrer de 2012

Racionalitzar

[Un dos i seguit, 3-2-12]

Al capdavall, potser alguna cosa positiva s’haurà obtingut enmig del cúmul de daltabaixos –personals i col·lectius- que està comportant la crisi. Naturalment, res que compensi les situacions delicades d’entitats, organismes i, sobretot, persones, però val la pena tenir en compte i valorar com cal algun aspecte.
Em refereixo al vergonyós procediment –per no utilitzar altres qualificatius- utilitzat fins ara per algunes institucions a l’hora d’atorgar ajuts en l’àmbit cultural. Naturalment, totes les iniciatives són lloables, però una atenta mirada a qui, quan i quant (amb “t” i sense “t”)  s’han donat subvencions, resultaria, com a mínim, sorprenent o, segons la perspectiva del que ho miri, indignant.

I dic que potser alguna cosa positiva s’haurà aconseguit, referint-me a les intencions que sembla que han manifestat alguns responsables de racionalitzar els pressupostos que quedin després de les retallades i filar prim a l’hora de les assignacions. Naturalment, això sol no és garantia de res, però hem de donar-los, un cop més, un vot de confiança.

Aquella estupefacció que deia seria més acusada si comparéssim els ajuts que reben les entitats sardanistes i els esbarts, per una banda, i per l’altra algunes amb un volum d’activitat real o amb una incidència social similar o menor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada