divendres, 21 de desembre de 2012

Rutlla, malgrat tot

[Un dos i seguit, 21-12-12]

En aquest programa de ràdio, que dediquem a les sardanes, els esbarts i la música per a cobla no tenim costum, tal i com sí que fan altres espais, d’oferir un resum acurat de l’any en moments com aquest, quan estem a punt de cloure’n un. Però tampoc podem evitar, a vegades, de fer alguna valoració general, per constatar, més que res, sensacions o tendències.

I Déu n’hi do quan mirem enrere: ens adonem que no només han passat moltes coses a nivell general –al món, al país i a la nostra ciutat-, sinó també en aquest sector tan particular sobre el qual en parlem cada setmana a l’Un dos i seguit. Com sempre, hi ha qui ens ha deixat, s’han fet moltes coses, unes més encertades que altres, però totes palesant que, malgrat tot, aquest és un món viu. Hem comprovat que tot i que a vegades hem pogut arribar a dubtar-ho, també hi ha idees noves i gent que les posa en pràctica, i que no només el món no s’acaba sinó que hi ha una bona part de gent que té il·lusió i ganes de seguir endavant. Qui ens havia de dir, per exemple, que justament ara, en un entorn hostil per a aquesta mena de coses, una entitat sardanista de Tarragona disposi de més socis i activitat que mai i que hagi estrenat un nou i esplèndid local propi.

I és que estic convençut que aquest país nostre –sotmès, explotat i amenaçat per tota mena de papus- no para de donar lliçons: des d’iniciatives com la Marató de TV3 (i moltes altres potser no tant vistoses), fins la tasca diària i, sovint, callada, d’activistes molt diversos. No ho comparo, ni molt menys, només ho poso en idèntica sintonia: que de la mateixa manera que sabem ser solidaris quan les institucions no hi arriben, sabem fer que l’activitat sardanista també rutlli amb molts menys ajuts públics.  Bon Nadal a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada