dimarts, 26 de novembre de 2013

Un concurs agraït

[Un dos i seguit, 22-11-13]

Hi deu haver alguna mena de maledicció que fa que el concurs de Valls, des de fa uns anys, hagi de comptar amb un ingredient afegit no desitjat: la mala climatologia. Pocs són els anys que es pot portar a terme amb normalitat al lloc previst, la plaça del Pati. Un any per la pluja, l’altre per una ventada impressionant, l’altre torna la pluja, el següent per obres al Pati, el següent torna la pluja... Sembla com si la festa estigui condemnada a traslladar-se, la major part d’edicions, a la sala Kursaal, que, com a lloc alternatiu, és força bo. No és l’ideal, per qüestions d’acústica o del pàrquing, que quan plou esdevé un fangar, però permet salvar la situació.

Algú pot pensar que atès el moment de l’any aquesta situació ja seria previsible, però potser no ho sigui tant en un país de poca pluja i que, efectivament, el cap de setmana acostuma a anar precedit i succeït per altres de més plàcids. A l’hora de la veritat, malgrat aquestes inclemències meteorològiques i les incomoditats que han de suportar les colles, el més curiós és que van a Valls amb entusiasme. Naturalment, les colles del Campionat hi són obligades, però el cas és que no només hi són colles amb una activitat regular, sinó que també hi podem veure d’altres que actuen de manera més esporàdica. Les dificultats no espanten els dansaires que saben que el de Valls, malgrat tot, sempre és un concurs agraït.

I jo insisteixo en el que ja dèiem la setmana passada: és un moment ideal per veure en acció els dansaires del futur, les colles més joves ballant el millor que saben. Tot un espectacle i una dosi d’optimisme, que sempre va bé. I encara més quan comprovem que la presència tarragonina és esplèndida, amb colles a totes les categories i amb resultats excel·lents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada