dissabte, 5 de novembre de 2016

Els nostres compositors

[Un dos i seguit, 4-11-16]

La composició de sardanes és una de les manifestacions sardanistes més actives. Contínuament se’n fan de noves i moltes s’estrenen aviat, un fet poc habitual en altres sectors musicals. El volum de producció és notable i inclou, naturalment, nivells de qualitat molt diversos. El Concurs La Sardana de l’Any, tot i no ser exhaustiu, ja que es basa en una selecció feta entre totes les sardanes estrenades durant un any, és força representatiu d’aquest fenomen si tenim en compte les composicions participants, potser no tant les finalistes, més descriptives, aquestes, dels gustos del públic que participa en les votacions. De fet, per això es va instituir, dins del mateix certamen, l’anomenat Premi de la Crítica, decidit per un jurat atenent criteris de qualitat.

Avui tenim el goig de fer-nos ressò del fet que la guanyadora de l’eliminatòria del passat cap de setmana és una atractiva sardana del tarragoní Alfred Abad. S’ha classificat per a la fase de semifinals, a més, de carrer, amb un ampli marge de vots respecte les altres dues composicions, força interessants, d’altra banda. El cas de l’Alfred Abad, al marge de si les seves sardanes prosperen a La Sardana de l’Any, és ben curiós. No fa pas massa anys que escriu sardanes i ja n’ha donat a conèixer una trentena, bona part de les quals s’interpreten sovint i per les cobles més diverses, incloses les de més prestigi, una fita gens fàcil, la veritat. La particularitat del seu cas, a més, és que deu ser el primer autor tarragoní que gaudeix d’aquest ressò. 

Les seves són unes sardanes fetes amb força bon gust i que no poden amagar la llarga experiència de l’autor en el món de les colles de competició, on predominen determinats gustos i preferències per sardanes que permetin gaudir a l’hora de ballar i lluir-se en els concursos. El cert, però, és que aquestes sardanes agraden, també, a les cobles, que les inclouen en els seus repertoris, i als balladors d’aplecs, que és on s’interpreten habitualment.

Tampoc hem de perdre vista, a més, altre autors de la ciutat amb un bon ressò i estils comparables, com el Rafael Guinovart i el tarragoní d’adopció Joan Moliner. Tot un luxe!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada