dijous, 23 de març de 2017

Amb una foto no n'hi ha prou

[Un dos i seguit, 17-3-17]

Tal i com és costum, durant la proclamació de Figueres com a Capital de la Sardana 2017 de dissabte passat, es va donar a conèixer la llista de guardonats en els Premis que hi van associats i que porten el nom genèric, precisament de Capital de la Sardana. Els atorga anualment la Confederació Sardanista de Catalunya i seran lliurats la propera tardor, també a Figueres. Es tracta de reconèixer i divulgar la feina d’anys, una iniciativa singular o innovadora o, fins i tot, el suport a la sardana i la dansa catalana en general per part de persones, col·lectius o empreses.

De premis amb aquest esperit n’hi ha diversos i, algun, amb prestigi i veterania, però aquests que ara s’han publicat són els més amplis i els, diguem-ne, oficials, ja que són els promoguts per la màxima entitat sardanista, la Confederació. Ara bé, al marge del valor que tinguin, el cert és que representen un valuós mostrari de la riquesa, vitalitat i diversitat d’aquesta part de la dansa i de la música catalanes. Això ho hem comentat diverses vegades, però el cert és que mereix ser destacat.

Si agafem el llistat de premiats dels últims cinc anys, posem per cas, obtindrem una visió no total però sí prou representativa del fet sardanista. Massa sovint el valorem amb fotos fixes, és a dir, visions molt i molt parcials, a vegades positives i engrescadores, i d’altres tot el contrari. No es pot valorar un fenomen tant estès arreu del país i viscut de manera tant diversa amb flashos sempre incomplets per definició.

Els premis ens mostren, efectivament, des d’aquell individu que, de manera totalment desinteressada i anònima s’ha passat mitja vida ensenyant a ballar, o aquell aplec que ha estat cinquanta anys fidel a la cita anual, fins a un projecte nou i engrescador, sobretot per a la gent jove, o un vídeo fet amb gràcia per mostrar, precisament, com és realment la sardana. Això i molt més ens mostren els premis si els llegim detingudament i en una mostra el més àmplia possible d’edicions. Més d’un dels que encara no entenen la sardana i les seves possibilitats hauria de fer-ho i comprovaria que de “fotos” (entre cometes) se’n podrien fer moltíssimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada