dijous, 9 de març de 2017

La imatge del sardanisme

[Un dos i seguit, 3-3-17]

Els molts estudis que s’han fet al respecte coincideixen en afirmar la importància de la imatge en qualsevol aspecte de l’activitat humana. Tenir-ne cura no vol dir, només, agradar o agradar-se, sinó comunicar en un sentit o altre. Vol dir que no n’hi ha prou en ser honest, bo o poderós, per exemple, sinó que cal semblar-ho, o donar a entendre de la manera més evident possible aquesta sensació als altres. Sempre hi ha hagut qui ho ha tingut clar, això, com ara el rei Lluís XIV, que era un homenet lleig i escanyolit, però va saber explotar al màxim la imatge personal que, un cop tractada convenientment, canviava de manera radical, així com tot allò que l’envoltava, que era dissenyat de tal manera que mostrés, precisament, una imatge de poder i superioritat, cosa que ni de lluny podia donar el seu aspecte diguem-ne natural.

Tot això, ens agradi o no, s’ha anat incrementant i generalitzant fins a nivells i un abast insospitats temps enrere. I qui no ho entén així o no ho accepta s’exposa a la marginalitat o, com a mínim, la discreció més absoluta. En l’àmbit que aquí ens interessa, el de la part de la cultura popular que són les sardanes, els esbarts i la cobla, també n’hi ha molts que ho veuen clar. El problema és que estem parlant d’un món on predomina el voluntariat, a qui no se li pot exigir segons què, i, molt sovint, també tenen pes les inèrcies. Malgrat això, s’hi detecten no poques iniciatives interessants de cara a oferir una imatge vital, atractiva, juvenil i original d’un producte (en el més bon sentit de l’expressió) amb prou valor intrínsec i capacitat per estar al dia.

Veiem cartells que ens poden agradar o no, però que mostren aquest neguit, hi ha esbarts que ofereixen espectacles dignes de professionals, cobles amb propostes que no desmereixen qualsevol altra oferta del moment, colles que tenen cura no només de ballar bé i de manera elegant, sinó de disposar d’un vestuari actual i en condicions òptimes, etc. La imatge d’aquest món, és clar, també es mostra pels mitjans de comunicació en la mesura que es pot. I, actualment, a la premsa, la televisió i la ràdio (aquí fora dels espais específics) això està molt limitat, però s’obre un camp immens a les xarxes socials i a Internet en general. Un tema que el sardanisme està explotant força i que ara, amb el nou i flamant portal de la Confederació Sardanista es disposa no només d’un complet punt de referència a la xarxa, sinó que ara és possible que aquelles entitats amb menys capacitat de treballar-hi també hi tinguin el seu racó. Aprofitem-ho!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada