Quan encara ens queda el bon gust de boca general de les
festes de Santa Tecla, segur que els molts ciutadans que les fan possible ja
estan pensant i actuant de cara a les de l’any vinent. Entre ells, sens dubte,
hi ha la gent de les entitats sardanistes, dels esbarts i les cobles. Estan ben
satisfets per exemple, del retorn del concurs de colles a la plaça de la Font,
que havia estat el lloc tradicional durant una pila d’anys.
Els espectacles de dansa tradicional també han triomfat,
encara que destaca el Retaule de Santa Tecla que, un cop més, va omplir fins
dalt la Catedral, enguany comptant amb notables millores en vestuari,
il·luminació i altres elements.
Els instruments de cobla –tibles, tenores, flabiols,
fiscorns, enmig d’altres- van estar presents en molts moments crucials de les
festes gràcies a la Tradiband, una singular formació que acompanya l’Àliga de
la ciutat i la fa ballar no només a ella sinó a tothom que s’hi acosta. I, és
clar, uns instruments que tampoc han faltat fent la funció que més coneix
tothom: les ballades de sardanes, que es van centrar en les diades de Santa
Tecla i la Mercè. Les dues amb moltíssima gent a la Rambla, com toca en aquests
dies de festa grossa, però també amb més balladors habituals o ocasionals que
mai. En el cas de la ballada que gairebé tanca les festes, just abans del
correfoc, ja ha esdevingut tradicional que las peça final sigui Tarragona 2012, del tarragoní Rafael
Guinovart, amb la música del gran himne festiu tarragoní: l’Amparito Roca en forma de sardana.
Malauradament, aquestes bones sensacions, que segurament podríem aplicar a
la resta d’àmbits festius tarragonins, hi ha hagut qui les ha volgut enterbolir
amb accions de les que darrerament alguns li han trobat el gust: limitar la
llibertat d’expressió. Allò que han fet des de sempre els balls parlats, és a
dir, criticar de manera divertida i sense complexos tot i tothom, ara no agrada
als mateixos que treballen contra la nostra llengua, gaudeixen amb
l’empresonament de polítics i activistes i que altres hagin d’exiliar-se o es
vegin embolicats en assetjaments judicials. Gent que no entén o no vol entendre
res d’aquest país, inclosa, naturalment, la cultura popular que li és pròpia.
Potser molts no sabran que la recuperació del Ball de Dames i Vells de
Tarragona, el ja llunyà any 1981, va anar a càrrec, en bona part, de gent de la
colla sardanista “Joventut Tarragonina”. Però encara que no fos així, sense cap
mena de dubte, també comptarien amb la solidaritat d’aquest modest programa de
sardanes. Tal i com s’ha escampat per les xarxes aquests dies: “Dames i Vells
no es toquen!!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada