Reflexionar sobre els jurats

[Un dos i seguit, 26-10-18]

Uns dels aspectes que sempre han estat problemàtics en el món de les colles de competició és el dels jurats, és a dir, aquell conjunt de persones que té la responsabilitat d’establir les pertinents classificacions en els concursos. Una tasca que sempre ha estat difícil i, sovint, ha estat causa de discussions i polèmiques.

El cas és que jutjar les colles sardanistes requereix no només disposar d’una coneixements sobre la matèria prou grans i experiència a dins i a fora de la rotllana, sinó procurar no deixar-se portar per prejudicis, simpaties o preferències per un estil o altre de ballar. Igualment, cal decidir puntuacions en situacions molt difícils, com ara valorar colles que ballen amb un nivell similar i fer-ho en un temps tant limitat com són les set tirades d’una sardana. No s’assembla a un partit de futbol, per exemple, on es fan o no els gols, o els castells, on es carreguen i descarreguen les construccions o no. Fins i tot en aquests casos, com és prou sabut, els jutges i àrbitres han d’adoptar decisions delicades, però el cas de les colles sardanistes la imprecisió és molt major.

A l’hora de la veritat, sembla que costa trobar persones prou capacitades i disposades a fer de jurat en els concursos de colles. Amb la primera qualitat, la capacitat, n’hi ha moltes, però pel que fa la disposició la cosa es complica més davant una feina ingrata (amb queixes i actituds poc respectuoses per part de balladors suposadament perjudicats) i pagada de manera més aviat simbòlica. És a dir, cal tenir-hi moltes ganes per fer de jurat.

El passat cap de setmana, a Lleida va tenir lloc una Jornada de treball de jurats de concursos i colles sardanistes de competició organitzada per l'Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes. Una iniciativa molt interessant i, crec, necessària, que caldria portar-la a terme més sovint i a la resta del país. Davant d’una situació problemàtica, la resposta dels lleidatans ha estat convocar una jornada de debat, de reflexió i de promoció de propostes i suggeriments per part de tots els actors implicats. Sembla perfectament lògic. Allò que no ho és tant és que no es faci per a totes les colles, no només per a les lleidatanes.

Ja sé que s’han fet coses semblants alguna vegada, però sempre hi ha hagut una aparença de cosa tancada, amb poca transcendència fora de certs àmbits. La iniciativa lleidatana, en canvi, ha estat anunciada abastament i oberta a tothom potencialment interessat. No sé si haurà estat un èxit, en tot cas segur és evident que ells han treballat per tal que ho sigui.