dijous, 8 de novembre de 2018

El sardanisme més jove, a Valls

[Un dos i seguit, 2-11-18]

Aquest diumenge tindrà lloc una de les festes més boniques i encoratjadores del sardanisme de competició: el concurs de Valls, que, de la mateixa manera que els últims anys, serà la final del Campionat de Catalunya de les colles joves, és a dir, alevines, infantils i juvenils. La cita és important, perquè arrodoneix les classificacions d’aquestes categories i proclama les respectives campiones, però també perquè els organitzadors, la Unió d’Anelles de la Flama, sempre ho preparen tot perquè sigui, abans que res, una festa.

Sempre hi ha alguna actuació extra -generalment algun element festiu de Valls-, la decoració de la plaça del Blat ajuda a fer ambient, i tot plegat s’arrodoneix amb la cerimònia en la que s’anuncien les colles guanyadores i aquestes reben el reconeixement adient. L’objectiu és que els joves s’ho passin bé en un moment de nervis propis d’una final on, a vegades, tot es decideix en el darrer moment. Que la Unió de Colles segueixi confiant en els vallencs per a organitzar aquesta final jove indica que ho aconsegueixen.

I dèiem que és una diada encoratjadora precisament perquè en aquest cas els protagonistes absoluts són els dansaires més joves, aquells que han de garantir la continuïtat de les colles en el futur. I, ben mirat, el fet que el concurs de Valls com a final jove segueixi vigent vol dir que aquest sector de les colles també és viu, amb problemes immensos, però segueix endavant.

Ja hem comentat moltes vegades que les principals dificultats de les colles de petits no és tant la manca o no de dansaires, com altres elements necessaris perquè funcionin: gent disposada, preparada i amb possibilitat d’anar al davant d’un grup d’aquests; però també cal la complicitat dels pares de la canalla, gent disposada a dedicar un temps a fer d’acompanyant als assajos i les sortides corresponents.

Quan aquests components coincideixen, com és el cas de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, es pot comprovar com l’esforç i la constància són ineludibles, però els resultats esdevenen plenament gratificants. I diumenge, aquests miracles escampats pel país que són les colles alevines, infantils i juvenils, es troben a Valls. Un munt de gent jove ballant, divertint-se i, quan sigui el cas, festejant el resultat. I els monitors, els grans herois de tot plegat, carregant bateries emocionals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada