Reconeixement del tot merescut a Joan Salvadó, 'Janó'

[Un dos i seguit, 25-11-22]

Per a aquest dissabte a la tarda, el Casal Tarragoní torna a organitzar un dels concerts de tardor que ha vingut oferint des de fa uns anys. Aquesta vegada, es comptarà amb una cobla que darrerament podem escoltar sovint a la ciutat: la Maricel, de Sitges, de la qual forma part la tarragonina Anna Abad (Anna d’Ivori com a cantant), en aquest cas en la seva faceta d’instrumentista de tible. El concert és prou original i atractiu, ja que combina el so de la cobla amb un solista de violoncel, una opció no inèdita però sí poc habitual. Hi actuarà Pere Puertas com a intèrpret d’aquest instrument amb el qual va excel·lir Pau Casals, a qui està dedicada una part important del programa.

Però la vetllada inclourà un altre element singular i destacat: el lliurament del Premi Tarragoní de Cultura, que el Casal Tarragoní concedeix cada dos anys a una persona o entitat que, segons el seu criteri, ha destacat per la seva activitat en la cultura local o el suport que l’hi ha ofert. En aquesta ocasió serà per a Joan Salvador i Sorolla, més conegut pels tarragonins com a "Janó". 

Estic segur que poques vegades estarà més justificat aquest guardó si valorem una llarga trajectòria, la dedicació a diversos àmbits, sobretot de la cultura popular de la ciutat, per la discreció i per la constància. Ha estat una peça clau en moments de vaques magres de l’activitat festiva a la ciutat i també ha tingut una participació directa i valuosa en el gran fenomen de la recuperació i revitalització de les festes, molt particularment d’alguns elements del Seguici. Per a ell mai ha sigut incompatible aquesta activitat amb una plena vivència sardanista. Una tasca i una estima que, a més, ha sabut contagiar a la seva nombrosa descendència.

En Janó és un clar exemple d’aquella mena d’activistes constants i efectius però poc amics de figurar, de fer-se veure. Per molts anys, amic Janó!