Cuidem-los, sisplau!

[Un dos i seguit, 26-5-23]

En el programa d’avui, tindrem l’oportunitat d’estrenar tres nous enregistraments de sardanes i música per a cobla. Tres produccions d’una qualitat excepcional, un fet que, sortosament, els darrers temps es produeix amb una freqüència inèdita fins ara. Enmig de discos mediocres o amb poca substància, trobem, de tant en tant, meravelles com totes les que genera l’entitat Músics per la Cobla. El cas és que les tres novetats d’avui són totes amb aquest segell, amb música d’autèntics monstres de la música catalana com Manuel Oltra i Eduard Toldrà, així com la direcció, en un cas, d’un altre gran nom, un clàssic vivent com és Antoni Ros Marbà. Tot plegat, amb les interpretacions de la Cobla de Cambra de Catalunya.

Fins ara, ja sigui amb aquesta o altres cobles, han aparegut una quantitat enorme d’enregistraments molt ben fets en tots els sentits; valents, perquè no són comercials, per dir-ho d’alguna manera; i descobridors o recuperadors de molta música injustament oblidada. És clar que darrere de tot això hi ha d’haver gent ferma, que treballa de manera eficaç, constant i compromesa, com sens dubte ho era el recentment desaparegut Jesús Ventura, entre altres, però gosaria afirmar que el puntal de tot plegat és Josep Maria Serracant, un altre home de múltiples facetes, que en el cas de la cobla ha estat i és compositor d’una obra interessantíssima, alhora que gens fàcil per a intèrprets i oïdors; també és organitzador, mecenes i moltes coses més.

Ha estat l'impulsor −i president− de Músics per a la Cobla, la qual al llarg dels anys ha recopilat 35.000 partitures, amb la seva pertinent catalogació i, sovint, restauració, a banda de la publicació dels discos que deia. Al local de Serracant on té la seu aquesta associació, hi assagen les cobles Mediterrània i Sabadell, alhora que també fa funcions d’estudi d’enregistrament de productes propis i aliens. És, en definitiva, un d’aquells personatges necessaris, imprescindibles, per a la música del país, ja que fan possibles coses que cap organisme públic o privat mai no es plantejarà ni tan sols la necessitat. N’hi ha en diversos àmbits i acostumen a fer feina de manera poc sorollosa. Cuidem-los, sisplau!