dijous, 16 de maig de 2019

30 sardanes de l'any

[Un dos i seguit, 10-5-19]

Aquest diumenge, el concurs La Sardana de l’Any celebrarà la seva 30a final, una fita força important, encara que s’hagi assolit en dues etapes ben separades l’una de l’altra: entre 1971 i 1987 la primera, i 2004 fins l’actualitat l’altra. Un certamen que no ha estat exempt de polèmica, en part perquè hi ha qui creu que s’hi ha fet massa xou, mentre que altres hi han criticat que resulten menystingudes sardanes que, asseguren, tenen més qualitat que la majoria que hi triomfen. Els organitzadors, que mai han negat la conveniència d’anar millorant el sistema que regeix el concurs, sempre recorden que, abans que res, l’objectiu de tot plegat és divulgar al màxim les composicions noves, més enllà de les que guanyin o de les que són eliminades durant les diferents votacions.

En tot cas, La Sardana de l’Any és un concurs força popular dins del sardanisme –una altra cosa seria veure què se’n sap fora dels aficionats habituals- i aquest diumenge es vol celebrar com cal la 30a edició amb una final que tindrà lloc al Liceu i amb un espectacle de luxe. A més, tot i que no han transcendit gaires detalls, asseguren que a partir de la propera edició hi haurà canvis importants.

Fins ara, al llarg de la història del concurs, ja n’hi ha hagut de canvis, però l’estructura bàsica ha estat la mateixa des del primer dia, quan La Sardana de l’Any era una iniciativa i, de fet, una obra personal de l’informador i promotor Jordi Puerto des de Ràdio Joventut de Barcelona. Els profunds canvis que aquesta anys ha experimentat la radiodifusió va portar, en un moment donat, a la desaparició d’aquella emissora i, és clar, el concurs. Després, la Confederació Sardanista reprenia la organització amb saba nova, encara que aprofitant l’experiència del creador de tot plegat. Es van tornar a fer eliminatòries i una final itinerant, però ara amb més mitjans i aprofitant les noves tecnologies. Seguien col·laborant-hi una àmplia xarxa d’emissores, encara que ara ben diferents a les de la primera etapa, és clar, ja que el panorama també havia canviat molt, com hem dit abans.

Veurem si la nova etapa que s’enceta després de l’estiu serveix no només per mantenir la vitalitat del concurs, sinó també per tal que tingui una incidència major més enllà dels aficionats més entusiastes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada