Guerra a la improvisació

[Un dos i seguit, 22-2-19]

El costum de celebrar els aniversaris amb xifres rodones està força estès, tant que a vegades pot arribar a fer-se molest, sobretot quan això dels números rodons s’interpreta de manera generosa i s’aplica a col·lectius nombrosos. És el cas dels compositors de sardanes que hi ha hagut al llarg de la història, on cada any n’hi ha uns quants dels que es pot commemorar el cinquanta, setanta-cinc, o cent cinquanta anys del seu naixement o bé del seu traspàs.

Com gairebé en totes les coses, és millor prendre-s’ho amb actitud optimista i com que qualsevol celebració d’aquestes no fa cap mal i, en canvi, si es tracta d’un autor amb un mínim de categoria, és una oportunitat de recordar la seva obra. En el cas de les entitats, segur que resulta positiu fer festes i altres actes pels seus aniversaris, aprofitant l’empenta per impulsar l’associació i enriquir la seva vida social. Així sembla que ho interpreten entitats com l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, que, com ja hem comentat diverses vegades, aquest 2019 celebra els seus 40 anys amb un ambiciós programa que només cal desitjar que es vagi desenvolupant, els propers mesos, amb la mateixa brillantor amb què es va encetar, amb l’espectacle “Llums, música, acció!”.

Hi ha ganes de fer coses interessants, doncs, i de fer-les bé. Per això, entre altres aspectes, és important treballar amb previsió, disposant del temps necessari, deixant la improvisació per resoldre els imprevistos de darrera hora, que sempre hi són. En aquesta línia, l’Esbart Santa Tecla de Tarragona ja pensa en com celebrarà el seu mig segle d’activitat, tot i que no serà fins d’aquí un parell d’anys. De moment, ja han convocat tothom que està vinculat a l’entitat per aportar idees de cara a uns actes que entenen que han de ser especials i dignes de la brillant trajectòria de l’entitat.

Temps per treballar com cal és el que la Confederació Sardanista, d’altra banda, vol facilitar a les poblacions que han de ser Capital de la Sardana. Així, a hores d’ara no només sabem que Perpinyà aviat agafarà el relleu de Montblanc, sinó que seguiran Sant Feliu de Guíxols el 2020 i Balaguer el 2021. L’objectiu és que preparar els respectius programes sense urgències innecessàries i garantir compromisos municipals a prova de canvis en els governs locals.

Aquesta guerra a la improvisació sí que seria un bon argument per aquell programa de TV3 que es diu “Trenquin tòpìcs”.