dijous, 25 de novembre de 2010

Compromís

[26-6-10]

Al llarg de la història la gent que s’ha vinculat mínimament amb la sardana, és a dir, que ha fet alguna cosa més que ballar-ne alguna de tant en tant, ha estat nombrosa i variada. Dins d’aquesta varietat hi hem trobat molts personatges amb un clar compromís polític o social. És normal: entre tanta gent i, a més, tenint en compte les circumstàncies per les quals ha passat el país, molts en la sardana fins i tot hi ha trobat una eina o una excusa pel seu activisme.

Allò menys habitual és veure reflectit aquest compromís en les composicions musicals, en el seu nom o en el seu contingut. Més enllà de La Santa Espina, allò que predomina és el to romàntic i bucòlic, el bonisme portat a l’extrem.

Ara bé, això no ha estat sempre així. Diversos estudis recents han evidenciat allò que no era cap secret però que quedava com amagat: que hi va haver un temps que la sardana era un ball de moda, quelcom més viu que mai i immers al mig d’una societat en conflicte. Després, ja ho sabem, va venir un procés de depuració estilística i ideològica, més aparent que real, però que va fer que la imatge –i, per tant, els noms de les sardanes- tinguessin un to neutre. Hi ha hagut excepcions, però, i avui en farem un petit repàs al nostre programa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada