divendres, 26 de novembre de 2010

Qüestions recurrents, però positives

[20-11-10]

Sovint, a l’hora de fer comentaris per a aquest programa, ens veiem abocats a tractar qüestions recurrents, és a dir, que sentim la necessitat o l’obligació de dir-hi la nostra encara que ja ho haguem fet moltes vegades, abans. Ara bé, mentre en ocasions això produeix cert cansament, o avorriment, per haver-nos de queixar o de criticar qüestions negatives, altres vegades és ben agradable insistir en evidenciar que hi ha coses que funcionen força bé o que, com a mínim, com és el cas d’avui, s’hi nota il·lusió i ganes de fugir de la rutina.

Tornem a parlar del concurs de Valls de diumenge passat. Ara, a pilota passada, constatem allò que era previsible: que no va ser un concurs típic i tòpic. Al marge de l’espectacularitat, que hi era; de la quantitat de colles, que Déu n’hi do pels temps que corren; malgrat aquestes coses positives, crec que allò que cal remarcar és que es va demostrar que la manca de suport mediàtic, un pressupost raquític o la sempre limitada quantitat de personal per a pencar a l’hora de la veritat no són excuses per fer una festa engrescadora per a tothom, però sobretot els més joves de les colles, per a omplir la plaça de dansaires i de públic i per creure que això de les colles de competició no està pas mort, precisament.

El cert és que hi ha moltes persones que treballen de valent per la sardana arreu del país, però els resultats són molt diferents. Potser valdria la pena que molts observessin els detalls de perquè n’hi ha que sí que aconsegueixen reeixir, com ara Valls o, segurament, el concurs de punts lliures de dissabte vinent a Igualada. I, perquè no dir-ho, sense sortir de Tarragona, perquè funcionen molt i molt bé, per posar només un parell d’exemples, la festa final dels cursets a les escoles o el concert de Nadal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada