Espai per ballar

[Un dos i seguit, 15-9-17]

El món de les colles de competició, tot i que des de fa uns anys ha patit una contundent minva en el nombre de grups actius, fa un temps que manté una xifra força estable i, sobretot, un nivell mitjà de qualitat realment molt alt. Aquests dos aspectes, entre altres, han portat a un altre canvi: el que en podríem dir d’escenografia dels concursos, que ha passat de fer-se en grans espais tipus camps de futbol, atapeïts de colles, a cercar llocs més reduïts però més propers a la gent dels pobles i ciutats i al nucli de les respectives festes majors, quan és el cas.

Això ha comportat problemes, sobretot de cara a que les colles ballin amb prou espai i que els jurats puguin realitzar la seva tasca amb normalitat, només possible si tenen prou visibilitat de totes les colles, analitzar el seu ballar i comparar-les. El bullici dels nuclis urbans complica, també, que les colles puguin escoltar com cal la música.

Un bon exemple el varem tenir diumenge passat a Canet de Mar, en un concurs del Campionat de Catalunya per a les colles juvenils, molt ben organitzat, però amb evidents problemes d’espai que van obligar a improvisar una tanda més de sardanes, així com els esmentats problemes d’audició per a les colles més allunyades de la cobla, situada en un extrem d’un recinte allargat.

Aquest de Canet era el primer concurs a la vila després de molts anys i hauran de plantejar-se solucions per a properes edicions. El de Tarragona, que aquest diumenge arribarà a la 70a edició ininterrompuda, crec, ha anat itinerant per diferents punts de la ciutat i semblava que havia trobat una ubicació excel·lent a la plaça Corsini: cèntrica, amb espai més que suficient, una superfície gairebé perfecta i sense problemes de sorolls. Per raons prou conegudes no va ser possible seguir fent el concurs en aquest lloc i l’any passat i aquest s’ha optat pel capdamunt de la Rambla Nova. Ideal pel que fa la visibilitat més enllà dels directament interessats, encara que de complicada gestió de l’espai i l’aspecte auditiu de qualitat raonable si es garanteix tallar el trànsit.

L’any passat la majoria dels participants en van sortir contents d’aquesta ubicació, encara que la intenció dels organitzadors –el Casal Tarragoní i l’Ajuntament- era tornar a la plaça del Mercat. De moment, les obres segueixen i es manté la cita a la Rambla i amb l’atractiu de saber que és vàlid, a més del Territorial de Tarragona, per a les colles del grup A del Campionat de Catalunya Gran, és a dir, el bo i millor del moment actual.

Menys acomplexats i més decidits

[Un dos i seguit, 8-9-17]

Que les entitats sardanistes i una part important dels seus membres sempre han estat compromesos amb tot allò que succeeix a la societat, al seu entorn, és una realitat, encara que no sempre això ha estat prou visible com caldria. Des d’un punt de vista històric, se’n podrien posar molts d’exemples i segur que trobaríem força persones que encara en recorden de l’època franquista i de la transició. Però només cal recordar que un dels esdeveniments més destacats que hi ha haver, en el seu moment, de suport a la gent de Bòsnia durant la guerra que els va afectar de manera molt especial, va ser promoguda pel sardanisme.

No ens ha d’estranyar, doncs, que ara, els sardanistes i la gent dels esbarts també estiguin decididament compromesos amb el procés polític que s’està vivint a Catalunya. Ara, a més de les accions concretes individuals i col·lectives, ho fan amb prou coratge com per expressar-ho des de la Confederació Sardanista de Catalunya o l’Agrupament d’Esbarts, participant, a més, de diverses maneres en moltes iniciatives. Ja és tradicional la participació a les grans manifestacions de la Diada Nacional, on se’n ballen de sardanes, s’organitzen autocars quan cal i, fins i tot, es forma una cobla exprés per als actes centrals amb un repertori específic. Les ballades habituals d’aquests dies arreu del territori s’adeqüen per tal de facilitar la participació als actes unitaris i el Campionat de colles fa un parèntesi precisament en el moment àlgid del seu calendari.

Enguany, a més, s’hi afegeix la data de l’1 d’octubre, dia buit d’aplecs i concursos –convenientment traslladats a altres dates- i poques ballades, tal i com es va fer pel 9 de novembre. Aquell dia, recordem-ho, sí que es van fer ballades improvisades (entre altres llocs, a Tarragona) al davant de col·legis electorals en suport a l’esperit de la jornada. Fins i tot, una colla barcelonina de nova creació va adoptar el nom de “9 de novembre” i segueix exhibint-lo arreu on balla.

Una dinàmica que, com deia, no és nova, però que ara es mostra molt menys acomplexada i més decidida. Com el conjunt del país pel que fa al seu futur, en definitiva.