[Un dos i seguit, 31-7-29]
Poques vegades s’ha vist tant trasbalsat com ara el món cultural, abocat a l’activitat reduïda a aquelles manifestacions de caire privat, individual, o, en tot cas, amb succedanis facilitats per les noves tecnologies, però que no serveixen per fer bullir l’olla dels professionals del sector. Mancats de força -o d’ànim- coercitiu d’altres sectors, han acabat passant pel mateix adreçador que les activitats de risc màxim, situació que només ha començat a canviar, tímidament, aquests dies.
Ho hem estat constatant pel que fa les activitats sardanistes i els esbarts: s’han començat a fer concerts, generalment substituts d’aplecs, ballades i, fins i tot, concursos de colles, alhora que s’ha pogut ballar, en alguns llocs, de manera diguem-ne pintoresca. El panorama, de fet, és caòtic, amb actes ajornats, altres reconvertits i un gran nombre directament suspesos, talment com si alguns ajuntaments portessin anys esperant l’excusa per fer-ho. Sortosament, també hi ha aquells que permeten actes realitzats amb tots els ets i uts de seguretat recomanades pels entesos.
A Tarragona, sembla que el que resta de temporada tindrem l’oportunitat de gaudir d’un gran nombre de concerts que, en part, compensaran la manca de ballades, aplecs i concursos de colles. És a dir, sembla que aquí s’ha optat per la via de l’adaptació més que a la rendició total i absoluta que hem vist a molts altres llocs. Al capdavall, malgrat l’absència que sembla que tindrem d’oportunitats de poder ballar al carrer, no ens faltaran aquestes altres de gaudir de la música còmodament asseguts, encara que de la immensa majoria encara no sabem si es tractarà de concerts autèntics o els repertoris de qualsevol ballada.
Sí que podem assegurar que, si res no es torça (toquem fusta), el dia de Sant Magí tindrem l’oportunitat de gaudir d’un excel·lent concert al Camp de Mart amb la cobla Reus Jove, en comptes de la tradicional ballada a la Rambla. Serà amb un programa cent per cent tarragoní i força interessant, amb obres recuperades d’un oblit injust, altres d’estrena absoluta; amb autors que cal divulgar més i altres d’actuals que val la pena impulsar. En definitiva, malgrat el desgavell causat per la pandèmia, estarà bé aprofitar l’oportunitat per gaudir de les cobles en aquesta vesant concertística i, si pot ser, explorant el repertori tarragoní, ja sigui d’autors d’aquí o d’altres que hi han dedicat les seves obres. El cert és que de material interessant n’hi ha per a moltes més sessions de les que ara es puguin arribar a realitzar.
