[Un dos i seguit, 28-7-23]
A vegades, pot semblar que això de fusionar sardanes o cobla amb altres estils sigui una novetat. Però tal i com hem insistit sovint en aquest programa, la cosa ve de lluny, de sempre realment. No cal mirar gaire enrere per posar exemples: als anys 40 una orquestra de moda de l’època va versionar la Llevantina, amb ritme propi d’aquell temps i triomfant arreu; als anys 60 el grup Mauné i els seus dinàmics, amb tenora inclosa, posava un aire yeyé a temes tradicionals, incloses sardanes; uns anys després, Joan Manuel Serrat ja actuava amb una tenora en directe entre els seus músics; i més cap aquí encara, Marina Rossell cantava la seva deliciosa cançó Arbequines de l’amor amb una instrumentació del Marcel Casellas que comptava amb una cobla sencera.
En Casellas, per cert, n’ha protagonitzat un munt d’iniciatives de barreja de la cobla i altres ritmes i estils, amb la cobla Cotofluix, l’Orquestrina Galana, etc. Però va ser la Companyia Elèctrica Dharma qui, junt la cobla Mediterrània, l’11 de desembre del 1981, al Palau de la Música Catalana, va oferir un concert memorable en molts sentits, però sobretot en aquest del maridatge musical divers. De manera excepcional, el ressò pels mitjans va superar els ambients sardanistes i, cosa que ara veig poc probable que passi alguna cosa semblant, el van retransmetre Radio Nacional de España i Televisión Española.
La importància d’aquella experiència, que després va voltar per tot el país, i sempre va impregnar la feina posterior de la Dharma, ha estat reconeguda pel festival Amb so de cobla, que tindrà lloc la setmana vinent a Palamós. Una cita que ja sembla consolidada i que pretén mostrar la diversitat de propostes en les quals la cobla o una part dels seus instruments hi té un paper prou interessant, alhora que en promou algunes altres. S’entén, doncs, que enguany, en ocasió del mig segle d’activitat del grup, s’hagi fet una excepció i siguin ells, la Dharma, que porten tants anys batallant en aquesta mescla musical, qui amb la cobla La Principal del Llobregat obrin el festival. Un Amb so de cobla que, altra vegada, ha preparat un cartell variat, de qualitat i del qual només lamentem la llunyania física si volem gaudir-ho tot.
