[Un dos i seguit, 23-7-21]
Tot i tenir la sensació de ser molt reiteratiu, crec que s’ha de deixar constància de la realitat i fer referència al desgavell que viu el món festiu a causa de les múltiples interpretacions que es fan de la normativa de restriccions per la pandèmia. Ha anat passant fins ara, cíclicament, a mida que s’anaven succeint les onades i la resposta en forma de limitacions.
Pel que fa les sardanes, és a dir, ballades, concerts o concursos de colles, actualment es pot fer de tot, però amb les mesures de prevenció pertinents a cada cas, com és lògic. Sigui perquè no tothom ho ha entès així, perquè alguns volen ser més cauts que ningú, perquè els fa mandra, perquè no veuen rendible electoralment organitzar coses que no són multitudinàries o perquè no poden assumir les precaucions, sigui per la raó que sigui, a l’hora de la veritat hi ha de tot i encara sovintegen les suspensions. Es fan ballades i aplecs per a ballar (amb condicions, és clar), altres s’han adaptat passant a la fórmula del concert i, efectivament, molts han tirat pel dret, ajornant o suspenent actes.
La “culpa” varia segons el lloc: a vegades són les mateixes entitats sardanistes, altres són els responsables municipals (els que tenen la última paraula, en definitiva) i també hi ha casos d’informes negatius per part de la Guàrdia Urbana, com és el cas de Figueres, per exemple. També hi ha el cas contrari a la suspensió total, com és el cas del concurs de Ceret d’aquest dissabte, que es vol fer sí o sí, malgrat sembla poc recomanable si tenim en compte que la majoria de les colles, que hi van des del Principat, fins ara han limitat molt les seves sortides i per anar a concursar a l’altra banda de la frontera els cal complir uns requisits extres que no hi conviden gaire. El resultat? Només quatre colles inscrites, totes veteranes.
Bé, no es tracte de recriminar res a ningú; en tot cas, com altres vegades, aquells que no els costa gaire suspendre una ballada, sense ni haver plantejat fer un concert.