[Un dos i seguit, 25-7-14]
El fet que a l’estiu no es produeixin tantes notícies vinculades a les
sardanes i els esbarts com en altres èpoques de l’any que vagin més enllà de
les activitats de carrer o concerts (ballades, aplecs, concerts, etc) pot fer
pensar que ara tot és qüestió de deixar desenvolupar allò que s’ha estat
preparant abans i només cal esperar, relaxats, que arribi la tardor. Per a
molts potser sí que aquesta és la dinàmica habitual per aquesta època de l’any,
però n’hi ha d’altres que d’això, res de res.
Aquests dies, per exemple, he tingut l’oportunitat de viure per dins la
preparació d’una activitat de les que porta a terme l’Esbart Santa Tecla; les
“Contalles de Sant Magí”, una cita recent de la Festa Major de Tarragona però
am hores d’ara ningú dubta que està plenament consolidada. Aquesta
representació de música i dansa de la llegenda del nostre sant patró exigeix
uns assajos que, evidentment, cal fer-los immediatament abans de la única
representació que se’n fa en tot l’any. Els més veterans ja ho tenen força per
la mà, però sempre hi ha algú nou que cal adaptar al conjunt, en tot cas convé
refrescar la memòria i, sempre, assegurar la coordinació entre dansaires, el
cor i els responsables de llums i so. Tot això, cal no oblidar-ho, en una
associació que també es responsabilitza d’un festival de dansa catalana
diguem-ne estàndard per les mateixes festes i que també ha de pensar en el munt
d’elements de la següent festa major, la de Santa Tecla, que, badant, badant,
arriba pràcticament tot seguit.
En definitiva, temps de vacances, de cercar el relaxament segurament merescut per tothom, però, més a més d’un i de dos, de treball per a un conjunt festiu, el de Tarragona, que ara es disposa a viure dos dels seus capítols més importants i lluïts