El "Puja aquí dalt i balla", tot un èxit

El dia 18, “Puja aquí dalt i balla!”

[Un dos i seguit, 14-8-15]

A vegades, els que alguna vegada hem organitzat activitats culturals o festives caiem en el parany de creure que les nostres propostes, com que són tant interessants i estan preparades amb tanta il·lusió, segur que han d’interessar i, conseqüentment, atraure molta gent. Encara que això pugui ser cert -que ho siguin d’interessants, vull dir-, aquell emmirallament pot fer que baixem la guàrdia a l’hora de donar a conèixer allò que proposem, que no en fem la difusió necessària, en definitiva. Es dóna el cas, fins i tot, que no són pocs els assistents potencials que no ho són senzillament  perquè no se n’han assabentat.

En el terreny sardanista això es produeix i molt. Costa d’entendre -i d’assumir, que aquest segon pas també té el seu què- la necessitat de dedicar recursos i temps a la promoció de tot allò que fem. Això no passa a tothom, és clar, i encara n’hi ha molts que es veuen superats per una circumstància bàsica però terrible: aquí qui més qui menys treballa per amor a l’art i cadascú té les seves ocupacions i problemes personals.

La gent de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa ja fa temps que ho tenen present tot això i sempre que poden treballen aquest aspecte tan important. Ara, per exemple, s’han proposat fer més visible la seva entitat tot organitzant una activitat que, en principi, no té res a veure amb les sardanes, però que té l’objectiu de participar més en les festes de la ciutat i que la resta de tarragonins els coneguin una mica més. És el “Puja aquí dalt i balla”, el proper dia 18 al vespre, que arriba amb ganes d’esdevenir un acte imprescindible en les festes a partir d’ara.

Ajuts als organitzadors de concursos

[Un dos i seguit, 7-8-15]

Just abans del temps per excel·lència de les vacances, que atura o posposa moltes coses, es va celebrar una reunió a Barcelona convocada per la Unió de Colles Sardanista per tractar sobre la possibilitat que, de cara a l’any vinent, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya instauri uns ajuts específics per als organitzadors de concursos de colles. Una notícia certament positiva, ja que si alguna cosa troben a faltar els que assumeixen la complexitat de la preparació i desenvolupament d’un concurs és, precisament, més suport, i no només econòmic, per cert.

Estem parlant d’una competició que aplega un nombre considerable de grups i cal preveure un espai adient, un jurat, megafonia, premis i trofeus, música, etc. És molt més complicat que una ballada, un concert i, potser, un aplec. No sé quin serà l’abast d’aquests ajuts, encara que la situació econòmica de les institucions catalanes a hores d’ara no permeten gaires alegries, però, com a mínim, el gest ja implica un reconeixement que no sempre s’havia produït, fins ara. Veurem de quina manera es concreta tot plegat de cara a la propera temporada, sobretot tenint en compte la situació especial que viu el país i els canvis que s’auguren. Sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions, el panorama que hi haurà d’aquí uns mesos segur que serà ben diferent.

Moments màgics

[Un dos i seguit, 31-7-15]

Ja és propi de la dinàmica habitual dels organitzadors de qualsevol activitat pública –i, naturalment, també de les sardanistes- que hagin de conviure amb una eterna sensació d’incertesa pel que fa a l’acollida per part del públic d’allò que han preparat amb tanta il·lusió. Segons com s’hagi aconseguit lligar tots els elements que calen per fer realitat un projecte, podem augurar amb força precisió l’èxit (o no) artístic i de, diguem-ne, gestió, però la resposta del públic ja és més incerta, sobretot quan es tracta d’activitats gratuïtes i fetes a l’aire lliure.

Centrant-nos en l’àmbit sardanista, l’experiència ens indica que allò que acostuma a funcionar més bé són, per una banda, les propostes amb un cartell de qualitat i amb bones dosis de novetat i, potser, espectacularitat; per l’altra, també podem trobar moments deliciosos en aquelles ballades potser senzilles però autèntiques situades en un moment determinat d’una festa major de poble. Potser no són multitudinàries, perquè aquí cal valorar les dimensions de cada vila, però ballar, posem per cas, alguna sardana a l’hora del vermut, a l’ombra i mentre ens esperen les olives i un refresc, no té preu. Es tracta de trobar el moment adient a cada poble: potser no cal arribar a l’extrem de la Patum de Berga, amb una ballada a la matinada amb centenars de balladors ocasionals, però segur que trobaríem altres exemples, a una escala pròpia, igualment atractius. Només cal voltar pel país i anar descobrint aquests moments màgics de les moltíssimes festes majors que aquests dies tenim a l’abast.