L’etern problema dels jurats

[Un dos i seguit, 18-9-15]

No és la primera vegada que en parlem ni, segurament, serà la última. També ha estat una qüestió recurrent des de que hi ha competició de colles sardanistes. Naturalment, em refereixo als jurats, una figura imprescindible en els concursos, però que sembla que porti l’etiqueta de la polèmica com una cosa consubstancial i inseparable.

Suposo que això passa en tots aquells àmbits en els quals hi ha alguna mena de personatge que disposa de la facultat de decidir resultats de competicions. Fins i tot passa en el cas dels àrbitres, i això que, en principi, no són ells els que determinen qui guanya o no. Malgrat això, si la insatisfacció es manifesta no només entre els que han perdut, sinó que també expressen disconformitat, o, com a mínim, estranyesa sobre diverses actuacions de jurats per part de persones imparcials o que no hi estan implicades, cal suposar que alguna cosa passa.

I segur que alguna cosa estranya hi ha en les puntuacions que va donar el jurat de diumenge passat a Tarragona per a les colles de la Final Gran del grup A, és a dir, les millors del moment actual. Algun jurat -i ho esmento només a com a exemple evident- va situar, en una sardana, la colla que va acabar segona, com a última.

Que el funcionament dels jurats requereix canvis i una actuació decidida em sembla que tothom n’és conscient. De fet, l’editorial de l’últim número aparegut de la revista “Unió”, de la Unió de Colles Sardanistes, en parlava. Plantejava, sense embuts, aquella necessitat que deia fa un moment, però també deixava clares les dificultats dels organitzadors del Campionat per poder disposar de jurats prou preparats. Sembla que d’haver-n’hi n’hi ha, però de disposats a actuar a l’hora de la veritat, ben pocs.

Potser caldria trobar una mena de fórmula de professionalització dels jurats. No en el sentit de crear llocs de treball –cosa que hem de suposar inviable a hores d’ara-, però sí que es pugui garantir que aquesta tasca, no sempre compresa i, sovint, incòmoda, no representi un sacrifici econòmic i que, a més, comporti un compromís. Al capdavall, als músics se’ls exigeix molt (particularment als concursos!) i tenen una remuneració que, segurament, és minsa, però que comporta una regulació i aquell compromís que d’altra manera costa de justificar. Aquest nou règim hauria de portar a una major exigència, tant pel que fa la formació d’aquests jurats com a en el moment de la veritat, és a dir, quan actuïn als concursos.

La sardana, a Tarragona, menyspreada

[Un dos i seguit, 11-9-15]

Diumenge s’ha de celebrar, a la plaça del davant de les Escales Reials del Port de Tarragona, la 68a edició del Concurs Nacional de Colles Sardanistes de les festes de Santa Tecla. Es tracta d’un dels concursos de colles més veterans del país que, a més, enguany tornarà a comptar amb el bo i millor de la sardana esportiva, és a dir, les colles de la que en podríem anomenar categoria absoluta i que no són res més i res menys que les sis colles de la categoria Gran que han aconseguit superar la primera fase del Campionat i, en alguns casos, la Repesca.

Són noms mítics com la “Violetes del Bosc” o la “Mare Nostrum”, al costat de formacions joves i amb ganes de menjar-se el món, com la “Xàldiga”. A nosaltres, lògicament, ens entusiasma el fet que la “Tarragona Dansa” encari aquesta fase final en segona posició, la millor que, fins ara, ha aconseguit mai una colla de la ciutat. És clar que això, a segons qui, no li fa fred ni calor. És realment trist comprovar el menyspreu amb què és tractada la sardana en general i, en aquest cas, la de competició, a la nostra ciutat.

Ha estat impossible, després d’intentar-ho, portar el concurs a la plaça de toros, com a l’edició anterior, ja que el lloguer es menjava gairebé tot el pressupost de l’any de l’entitat organitzadora, el Casal Tarragoní; ha estat impossible poder aconseguir un espai més cèntric; ha estat impossible corregir l’errada al programa de l’any passat que indicava l’inici del concurs una hora i mitja abans de la real i enguany apareix d’aquesta manera al panell de la Rambla, situat, a més, pel dia després, per dilluns; els responsables de la propaganda de les festes han estat incapaços ni tan sols d’incloure el mot “sardana” enmig de 79 actes diferents que són esmentats a l’anunci que apareix a la premsa, on hi veiem fins i tot grups molt respectables, naturalment, però que el 90 per cent de tarragonins segur que desconeixen. Han hagut d’entomar, això sí, que Òmnium Cultural els hagi encolomat l’atorgament del premi El Balcó a la cobla La Principal de Tarragona pels seus 50 anys, i el dia 21 veuran, neguitosos per escoltar el pregó, com els és lliurat al saló de sessions del palau municipal.

Que siguem més visibles

[Un dos i seguit, 4-9-15]

Fa poques setmanes presentàvem la iniciativa de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa per a les passades festes de Sant Magí que van anomenar “Puja aquí dalt i balla” com una proposta que, entre altres coses –sobretot, passar-s’ho bé-, pretenia fer més visible l’entitat més enllà del seu ambient, el sardanista. Jo crec que, en bona part, ho van aconseguir, encara que aquest tipus d’activitats cal que vagin madurant i és al cap d’unes quantes edicions, si és possible mantenir-les, quan proporcionen els seus fruits més apreciables.

Ara, quan estem a punt d’entrar a les següents festes, les de Santa Tecla, una altra organització sardanista de la ciutat es farà notar a un nivell general. Es tracta de la cobla La Principal de Tarragona, que enguany commemora el seu mig segle d’existència i, en bona part per això, Òmnium Cultural del Tarragonès ha decidit atorgar-li el seu guardó anomenat El Balcó, que és lliurat en un moment tant especial com és el de just abans de la lectura del pregó de les festes. Enguany, a més, amb l’atractiu mediàtic del pregoner, l’humorista Carlos Latre.

D’altra banda, aquests dies s’ha anunciat una altra iniciativa que ha d’ajudar a divulgar més la sardana. La Confederació Sardanista ha signat un conveni amb una coneguda cadena de supermercats per tal que aquesta patrocini l’ensenyament de ballar sardanes en alguns dels seus centres comercials. Una altra bona notícia, sens dubte, ja que això permetrà apropar, encara més, aquesta dansa als mitjans, gràcies a la promoció que en farà l’empresa, i, sobretot, a tothom qui en vulgui aprendre.  

Per Sant Magí, vam pujar... i vam ballar!

[Un dos i seguit, 28-8-15]

Mentre ja es comença a fer ambient per a les imminents festes de Santa Tecla, encara ens queda el bon gust de boca de les de Sant Magí, més modestes si voleu, en comparació amb les de setembre, però molt viscudes pels tarragonins que van preferir o no van tenir més remei que quedar-se a la ciutat.

Des de la nostra perspectiva, destaquem la consolidació de les “Contalles de Sant Magí”, que cada any prepara l’Esbart Santa Tecla; així com l’èxit indiscutible de la novetat del “Puja aquí dalt i balla” de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, la vigília de la diada del sant patró. Tenint en compte que era el primer any, la participació fou considerable i, a hores d’ara, el barret que es va distribuir ja és, a hores, d’ara, un element molt buscat. I no ens oblidem de la ballada del dia 19, amb moltíssima gent ballant a la Rambla Nova en l’acte que, de fet, tancava les festes. La part negativa? Com sempre, el buit informatiu, el ressò nul als mitjans de comunicació d’aquests actes.