Res serà igual

[Un dos i seguit, 20-10-17]

Ens trobem immersos en uns moments molt especials per al país i, naturalment, per a tot allò que aquest inclou, com les sardanes, els esbarts i la música per a cobla, és a dir, les qüestions que tractem habitualment en aquest programa que ara comença una nova edició.

És evident que res serà igual, a partir d’ara a Catalunya, ja sigui perquè de tot plegat en resulti un panorama nou i engrescador de cara a construir un nou país, com perquè triomfin, si més no momentàniament, les forces fosques, aquelles que ens atonyinen, ens mantenen tancats presos polítics, violen la correspondència, volen intervenir les nostres institucions, suspendre l’activitat d’entitats i, en definitiva, volen consumar allò que sempre han procurat per ofegar el nostre país.

No cal repetir quina és l’aspiració en aquest sentit d’aquells que treballem per la cultura popular, però també tenim clar que l’experiència acumulada en molts anys de lluita contra corrent farà que, si convé, recuperem aquelles dinàmiques i participem, en aquesta tasca, amb la resta de la societat. Ens caldrà, això sí, si es dóna el cas, explicar-ho d’alguna manera als més joves, aquells que no van viure l’anterior etapa de repressió. Unes generacions que només coneixien, fins ara, un escenari de democràcia que, pel que sembla, tenia un decorat que amagava, al darrera, uns vells i sinistres esperits supervivents de l’antic règim que ara tornen a manifestar-se.  

Coordinem-nos!

[Un dos i seguit, 13-10-17)

Entrem en un cap de setmana especialment atapeït i interessant en l’àmbit sardanista. Aquí, a Tarragona, diumenge arribarà una nova edició del segon aplec de la ciutat, el del Serrallo. Una magnífica oportunitat de ballar i escoltar sardanes, matí i tarda, i gaudir d’aquest bell indret. Mentrestant, a Barcelona, hi haurà un dels aplecs més importants de l’any, l’anomenat Aplec de Tardor, de les Roquetes o de la Guineueta, que tots són noms que en fan referència, on hi haurà moltes i bones cobles.

Paral·lelament, les colles de competició es troben en un període d’unes quantes setmanes molt intenses i decisives pel que fa al Campionat de Catalunya, i aquest diumenge n’és un molt bon exemple. Al matí, els respectius grups A de colles Grans i Veteranes coincidiran a Terrassa, en un dels concursos més importants de l’any. Vist des de Tarragona, caldrà estar atents al paper de la veterana “Toc de Dansa”, després que hagi aconseguit accedir al selecte grup de les millors colles de la categoria, col·lectiu que tot just ara enceten la fase final de la competició del 2017.

A la tarda, al Vendrell, en plenes Fires de Santa Teresa, a més del Campionat Territorial de les Comarques de Tarragona, l’atenció estarà centrada en les colles juvenils, que d’aquesta manera també enfilen la recta final de la competició, que ha de culminar a Valls el 5 de novembre. En aquest cas, als tarragonins ens interessa el bon paper que hi està fent la colla “Nova Tarragona Dansa”, amb moltes possibilitats de fer podi amb una plantilla jove però experimentada que s’estrena enguany a la categoria juvenil. 

Tot plegat, ens mostra un panorama ric i ple de vitalitat, potser només emboirat pel temor que tanta coincidència d’actes importants en un sol dia pugui resultar negatiu. La manca de coordinació sembla ser un mal endèmic, ja que no és nou ni limitat a unes poques dates. És evident que aquest és un dels grans reptes de la Confederació Sardanista de Catalunya, que ha de trobar la fórmula per evitar concentracions d’activitat exagerades en un sol dia, ja que no beneficien a ningú.

Consciència tranquil·la

[Un dos i seguit, 6-10-17]

Ja ho comentàvem fa poques setmanes: la gent de les sardanes, els esbarts i la cultura popular, ja en tenien d’experiència en defensar el país en temps difícils i més enllà de la simple pràctica de les respectives activitats. Algú, algun dia, hauria de recollir aquestes accions concretes i militàncies perllongades que, per raons òbvies, en el seu moment no van quedar registrades enlloc més que en la memòria dels que ho van viure i en la d’uns pocs més a qui ho van confiar.

Aquesta és una de les mil i una coses que em van passar pel cap diumenge passat mentre, igual que altres milers de ciutadans, feia guàrdia al meu col·legi electoral. Com tothom, acollonit però il·lusionat i ferm, pensava també en personatges com, per exemple, el Josep Maria Yago, sardanista i militant de moltíssimes causes justes, que ja fa anys va patir la repressió policial de la última època oficialment franquista i la transició, amb presó inclosa, que si una terrible malaltia no se l’hagués emportat no fa gaires anys, aquests dies també hauria estat a primera línia de combat pacifista però decidida al costat de la seva gent. Segur.

Caldria deixar constància, insisteixo, d’aquestes i moltes altres experiències que ens podrien explicar aquells que van tenir alguna responsabilitat en entitats, colles i cobles d’aquells anys. Malauradament, aquest treball no tindria només una perspectiva històrica, sinó que hauria d’estar obert  a allò que estem vivint ara mateix, tot i que cal esperar que per poc temps. Caldria ressenyar, per posar només un exemple recent, actituds dignes com la de la decisió de la presidenta de l’Esbart Santa Tecla, Rosa Llorach, junt a altres membres de l’anomenat Senat Tarragoní, de deixar la seva pertinença a aquest ens. Després de les salvatjades comeses per la policia diumenge passat i de les reaccions o no reaccions que hi ha hagut per part de segons qui, va bé vetllar per tenir la consciència tranquil·la. 

Comunicats

[Un dos i seguit, 29-9-17]

La setmana passada, arran dels esdeveniments que van tenir lloc al nostre país, les principals entitats sardanistes van emetre diferents comunicats amb els quals volem començar el programa d’avui. Són aquests:

“La Confederació Sardanista de Catalunya, davant els atacs que avui dimecres 20 de setembre estan patint les institucions catalanes, vol fer palès el seu suport al govern de la Generalitat de Catalunya. A més, demanem al món sardanista que se sumi a l’onada de protestes pel que creiem que és inadmissible: l’atac a la democràcia, a les nostres institucions i a les llibertats dels ciutadans del nostre país.

És per això que demanem la difusió als vostres socis i simpatitzants d’aquest manifest, alhora que us emplacem a estar atents a les mobilitzacions i missatges que surtin des del govern i de les pròpies entitats sobiranistes com Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana”.

Per la seva part, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya va anunciar aquest altre comunicat:

“Els esdeveniments dels darrers dies, i molt concretament les accions que s’han produït aquest dimecres 20 de setembre, han dinamitat tota la prudència de la nostra entitat, atès que ha estat un brutal atac, deliberadament dirigit als drets i llibertats del nostre Poble, assolits amb el sacrifici de molts catalans, i un menyspreu absolut als més elementals principis democràtics, que han de regir qualsevol societat civilitzada dels nostres temps.

És per aquest motiu, que manifestem el més enèrgic rebuig  als instigadors d’aquestes inqualificables accions, impròpies d’una societat civilitzada, al temps que exigim el respecte i la consideració que mereix el poble de Catalunya i les seves institucions”.

Finalment, això és el que va dir l’Agrupament d’Esbarts Dansaires:

“Davant els fets ocorreguts avui on s’han vulnerats principis i drets fonamentals,  l’Agrupament d’Esbarts Dansaires vol manifestar el seu suport al Govern de Catalunya i a totes les institucions que treballen per a que el poble català pugui manifestar lliurament la seva opinió sobre quin ha de ser el futur de Catalunya. De la mateixa manera rebutgem les maneres com l’Estat Espanyol està intentant impedir aquesta lliure manifestació desitjada per una gran majoria de catalans”.

No cal dir que l’equip de redacció de l’Un dos i seguit, ens solidaritzem plenament amb aquests missatges.