Res serà igual

[Un dos i seguit, 20-10-17]

Ens trobem immersos en uns moments molt especials per al país i, naturalment, per a tot allò que aquest inclou, com les sardanes, els esbarts i la música per a cobla, és a dir, les qüestions que tractem habitualment en aquest programa que ara comença una nova edició.

És evident que res serà igual, a partir d’ara a Catalunya, ja sigui perquè de tot plegat en resulti un panorama nou i engrescador de cara a construir un nou país, com perquè triomfin, si més no momentàniament, les forces fosques, aquelles que ens atonyinen, ens mantenen tancats presos polítics, violen la correspondència, volen intervenir les nostres institucions, suspendre l’activitat d’entitats i, en definitiva, volen consumar allò que sempre han procurat per ofegar el nostre país.

No cal repetir quina és l’aspiració en aquest sentit d’aquells que treballem per la cultura popular, però també tenim clar que l’experiència acumulada en molts anys de lluita contra corrent farà que, si convé, recuperem aquelles dinàmiques i participem, en aquesta tasca, amb la resta de la societat. Ens caldrà, això sí, si es dóna el cas, explicar-ho d’alguna manera als més joves, aquells que no van viure l’anterior etapa de repressió. Unes generacions que només coneixien, fins ara, un escenari de democràcia que, pel que sembla, tenia un decorat que amagava, al darrera, uns vells i sinistres esperits supervivents de l’antic règim que ara tornen a manifestar-se.