Què fan els veïns?

[Un dos i seguit, 24-7-26]

Avui dia, les xarxes socials ens permeten veure imatges actualitzades dels molts cicles de ballades de sardanes d’estiu que es porten a terme arreu del país. Naturalment, n’hi ha que tenen més èxit que altres, però generalment si es fan al vespre o a la nit i amb un mínim de gràcia organitzativa i de promoció, acostumen a anar força bé. En no pocs casos, a més, la concurrència i la participació són notables, com ara en aquelles ballades que comentàvem no fa gaire de Tiana.

Aquells que ho hem conegut, no podem evitar recordar aquell esplèndid cicle que es feia a Tarragona durant tot l’estiu. Des de Sant Joan i fins que no començaven els primers actes de Santa Tecla, cada dijous a la nit, a la Rambla, hi havia ballada. L’assistència no estava gens malament, amb sardanistes locals i de forans, a més d’aquells que aprofitaven l’ocasió per prendre la fresca anant a tocar ferro i gaudir de les sardanes, encara que fos com a espectadors o, fins i tot ballant-ne una o dues. Tot feia ambient.

Ja sé que els temps han canviat i ho vam poder veure divendres passat a la ballada ajornada en el seu moment per la desgràcia d’aquells infants ofegats a l’Arrabassada. Hi havia prou balladors tot i la minsa promoció que s’hi va fer, però la immensa majoria de passejants eren turistes. Han canviat coses com la generalització dels aires condicionats i l’exagerada oferta televisiva o que n’hi ha més que viatgen, de manera que allò d’anar a cercar alguna mica de fresca nocturna a la Rambla fa molta mandra. Potser caldria fer allò de mirar què fan els veïns, és a dir, comprovar què fan aquells a qui sí els funciona.

Eines molt útils

[Un dos i seguit, 17-7-26]

Al llarg de la història de la sardana -imagino que com en altres activitats semblants- hi ha hagut noms propis que han destacat per ser els creadors, els impulsors i, en definitiva, l’ànima de determinades activitats de certa importància. Només com a exemple, ara em venen al cap personatges únics com l’Antoni Anguela, creador, entre altres coses, del servei d’informació als que ens dediquem a parlar de sardanes als mitjans; en Jordi Puerto i La Sardana de l’Any; en Jesús Ventura i un munt de vessants, entre les quals l’entitat Músics per la Cobla; a casa nostra, l’Alfred Abad, amb l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa; i un, per sort, llarguíssim etcètera.

Naturalment, totes aquestes persones no ho han fet sols i han comptat amb equips més o menys amplis per fer realitat entitats, esdeveniments o serveis, però hem de pensar que sempre, en tot allò positiu hi ha algú que sap aplegar energies i idees. Hi he pensat ara que dos d’aquests individus lúcids i constants anuncien l’actualització i la potenciació conjunta de les respectives iniciatives que fa molts anys porten a terme. El Joan Aranda va crear, l’any 1997 sardamania.cat, amb una agenda d’activitats molt completa i un recull de programes de ràdio com el nostre, amb els corresponents enllaços. Per la seva banda, Francesc Manaut, per la mateixa època, muntava boigperlasardana.cat, un web impressionant per la quantitat de dades i estadístiques que ofereix i amb una actualització constant. Allò que han fet ara és col·laborar mútuament i posar al dia els webs des del punt de vista tècnic i fent el seu ús molt més fàcil... però mantenint l’esperit de servei del primer dia. 

Ara, només falta que reneixi S21.cat. Sardanisme per al segle XXI, eh Joan?

Que no decaigui!

[Un dos i seguit, 3-7-26]

També en el món sardanista hi ha grans esdeveniments. Alguns són habituals de cada any, com ara la festa major de la sardana de Banyoles, aplecs com el de Calella o les Roquetes, concursos com els de punts lliures o memorables finals del Campionat de Catalunya. També recordem fites puntuals, com aquelles anelles envoltant el llac de Banyoles, o les olímpiques que inauguraven els Jocs del 92, vistes arreu del món; o aquella gran trobada que va convocar el Justo Molinero a Can Zam. I entre molts altres records de festes grosses també hi hauria el centenari de la tenora i d’altres que ara no em venen al cap.

Però la sardana també és aquella activitat constant, tossudament perseverant que s’escampa per places i sales de concerts d’arreu del país. Unes trobades que no impliquen, necessàriament, monotonia, com bé saben aquells que estan al cas de tot allò que es fa setmana rere setmana. De vegades, són grans èxits a escala, cosa que vol dir, per exemple, que la ballada de dissabte passat a Vistabella va ser històrica a la seva escala, la d’un petit poble del Tarragonès que ni tan sols té ajuntament propi, ja que depèn del municipi de la Secuita. I dic que va ser una gran festa perquè per a Vistabella aconseguir fer una ballada amb una cobla com la Maricel ja és un primer èxit, però que, a més, aconseguís aplegar una gran quantitat de balladors propis i forans que van envoltar l’església del Sagrat Cor (obra de Josep Maria Jujol, recordem-ho) en una gran anella representa tota una fita. Va arrodonir la ballada una magnífica sardana d’estrena de l’Anna Abad, tarragonina amb ascendència al poble i on ara resideix.

Són aquestes petites grans iniciatives les que fan sardanisme, al costat, és clar, d’aquells grans esdeveniments. Darrerament, n’hem pogut observar alguns per aquestes comarques. Que no decaigui!