[Un dos i seguit, 3-7-26]
També en el món sardanista hi ha grans esdeveniments. Alguns són habituals de cada any, com ara la festa major de la sardana de Banyoles, aplecs com el de Calella o les Roquetes, concursos com els de punts lliures o memorables finals del Campionat de Catalunya. També recordem fites puntuals, com aquelles anelles envoltant el llac de Banyoles, o les olímpiques que inauguraven els Jocs del 92, vistes arreu del món; o aquella gran trobada que va convocar el Justo Molinero a Can Zam. I entre molts altres records de festes grosses també hi hauria el centenari de la tenora i d’altres que ara no em venen al cap.
Però la sardana també és aquella activitat constant, tossudament perseverant que s’escampa per places i sales de concerts d’arreu del país. Unes trobades que no impliquen, necessàriament, monotonia, com bé saben aquells que estan al cas de tot allò que es fa setmana rere setmana. De vegades, són grans èxits a escala, cosa que vol dir, per exemple, que la ballada de dissabte passat a Vistabella va ser històrica a la seva escala, la d’un petit poble del Tarragonès que ni tan sols té ajuntament propi, ja que depèn del municipi de la Secuita. I dic que va ser una gran festa perquè per a Vistabella aconseguir fer una ballada amb una cobla com la Maricel ja és un primer èxit, però que, a més, aconseguís aplegar una gran quantitat de balladors propis i forans que van envoltar l’església del Sagrat Cor (obra de Josep Maria Jujol, recordem-ho) en una gran anella representa tota una fita. Va arrodonir la ballada una magnífica sardana d’estrena de l’Anna Abad, tarragonina amb ascendència al poble i on ara resideix.
Són aquestes petites grans iniciatives les que fan sardanisme, al costat, és clar, d’aquells grans esdeveniments. Darrerament, n’hem pogut observar alguns per aquestes comarques. Que no decaigui!
