Hem d’aprendre a debatre

[Un dos i seguit, 22-4-16]

Quina moral que té qui fa això del Carrusel Sardanista –recordem-ho: un canal a Facebook on ell (o ella), intenta incitar al debat al voltant de les colles de competició-, però no hi ha manera. O no sempre que caldria. Fora de moments puntuals, hi ha pocs comentaris i la majoria queixant-se d’ell (o ella), sobretot lamentant que no es doni a conèixer i que opini des de l’anonimat. És com aquell que assenyala la lluna i els altres li miren el dit!

A mi no em sembla que intentar provocar debat d'aquesta manera -és a dir, fent preguntes o apuntant determinades qüestions sobre les colles i els concursos-  sigui de mal gust, però podria estar equivocat. Del que estic convençut és que els sardanistes, per una banda volem que ens tinguin en compte a tot arreu (als mitjans de comunicació, a les institucions, les empreses...) i per l’altra som incapaços de discutir públicament sobre les nostres coses de manera civilitzada. I com a civilitzada entenc no només no insultar ni res semblant, sinó també debatre sobre els fets i no sobre qui proposa les qüestions o com i on ho diu. Hauríem de ser més valents i comentar les coses no només entre nosaltres o, com a molt, al nostre bloc, i saber comentar com ha anat un concurs, per exemple, de la mateixa manera que ho fan els aficionats al futbol, posem per cas. Ja sé que en aquest àmbit tant magnificat trobaríem moltíssims exemples negatius (per les maneres, perquè alguns protagonistes no volen entrar en fer valoracions, etc), però jo més aviat penso en determinades tertúlies -que d'haver-ne n'hi ha- on cadascú hi diu la seva i segueixen sent tant amics encara que discrepin. Voleu dir que no és possible?

En tot cas, polèmiques a banda, ens hem de felicitar del paper esplèndid que van fer diumenge passat a Perpinyà les colles de Tarragona en el primer concurs del Campionat d’enguany: un primer lloc indiscutit i indiscutible de la infantil “Petits Tarragona Dansa”; un altre primer, aquest de la veterana “Toc de Dansa” davant –encara que empatats a la segona sardana- del seus rivals directes, la colla “Sabadell”; i un paper gens menyspreable de la colla gran “Tarragona Dansa”, on va esgarrapar un segon lloc a la tercera sardana. En conjunt, però, allò més remarcable és la magnífica ballada que van fer les tres anelles, amb el valor afegit per a la “Tarragona Dansa”, d’encetar temporada amb una plantilla força renovada i rejovenida. Amb molt i esperançador futur, vaja!       

Creu de Sant Jordi per a Josep Sendra

[Un dos i seguit, 15-4-16]

Després d’un temps considerable de treballar-ho, de manera discreta però constant, el Casal Tarragoní finalment ha aconseguit que s’atengués la seva petició per tal que a un tarragoní il·lustre, Josep Sendra i Navarro, li fos concedida la Creu de Sant Jordi. Un home que més aviat fuig de reconeixements, però que suposo que aquesta vegada no sabrà dir que no.

Es tracta d’algú que ha treballat de manera eficient des de diferents perspectives per la societat a la qual pertany: com a formigueta en entitats socials i culturals (el mateix Casal Tarragoní, Cooperativa Obrera, Càritas, Patronat de la Mercè, etc), com a polític a nivell local (com a regidor de l’Ajuntament) i en una situació realment excepcional, afectant a tot el país, formant part de la Comissió dels Vint que van redactar l’avantprojecte d’Estatut del 1979.  És a dir, la feina pacient i discreta  però efectiva, i aquella altra més transcendent i potser més visible.

Des del Casal, encara que, evidentment, li han remarcat totes aquestes facetes en proposar-lo, recorden d’una manera molt especial el seu període de president de l’entitat. En aquell temps, Tarragona va ser Ciutat Pubilla de la Sardana, fita que va significar un autèntic abans i un després per al sardanisme local. Ho va aconseguir en una Tarragona més aviat anèmica culturalment parlant, però va saber moure els fils pertinents per implicar-hi molta més gent i organismes que els estrictament sardanistes. Una feina eficient i gens pretensiosa que també va aplicar en els altres àmbits on ha treballat, diversos i essencials alhora. Tot un exemple, sens dubte, en aquests temps d’espavilats per una banda i curadors de capelletes per l’altra. Una Creu de Sant Jordi ben merescuda, doncs!

Perpinyà enceta la temporada del Campionat de Catalunya de colles amb el màxim interès

[Un dos i seguit, 8-4-16]

El proper cap de setmana serà important per a les colles de competició, ja que s’enceta el Campionat de Catalunya de la temporada 2016. Ho farà a Perpinyà, on sembla que l’organització s’hi ha esmerçat força per fer que sigui una festa força reeixida, preparant el lloc –la plaça del Castellet-, adaptant-lo no només per a les colles, sinó per tal que el públic el pugui seguir amb comoditat. Ja ho van fer l’any passat, però el mal temps va obligar a recórrer a l’opció B d’un pavelló, que va resultar prou digne, però que mai pot substituir el cent per cent una plaça en condicions.  

A més, es comptarà amb un nombre considerable de colles, ja que amb aquest concurs començaran diversos àmbits del Campionat: l’Infantil, Gran Grup A, Veterà Grup A i el Territorial de les Comarques Gironines, a més de les colles lliures. Això significa que hi haurà bona part del bo i millor del moment.

I entre els diversos punts d’interès d’aquestes categories destaca la de Veterans, més que res per la incorporació de colles que fins ara –o fins no fa gaire- havien competit a la de Grans, és a dir, que  es potencia la tendència dels últims anys de comptar amb balladors que havien protagonitzat la que sens dubte va ser l’època daurada del sardanisme de competició, no només pel nivell de qualitat assolit per les colles, sinó per la quantitat d’aquestes ballant alhora. Em refereixo a gent que ara potser té entre 40 i 50 molts anys, que encara està en forma i que, naturalment, manté la destresa en el ballar de la seva joventut, ara enriquida per l’experiència.

A banda dels que sempre han mantingut l’activitat, que no són pocs, aquest ballador tipus és aquell que, com deia, havia competit al màxim nivell, que ho va deixar per raons familiars o de feina i que, ara, amb la vida menys estressada, s’engresca a tornar-hi. Aquest fenomen és relativament recent i ha fet que els darrers anys aquesta categoria hagi esdevingut molt més interessant del que havia estat anys enrere.

Ah! I entre les colles que competiran al màxim nivell a Perpinyà n’hi haurà de Tarragona a cada una de les categories del Campionat que allí comencen temporada. Interès total, doncs, per a aquesta cita, també des de la perspectiva tarragonina.

Aprendre a divulgar

[Un dos i seguit, 1-4-16]

Una de les lamentacions més habituals entre els sardanistes és la del poc ressò que les seves activitats tenen als mitjans de comunicació fora dels espais especialitzats com ho és aquest que ara enceta una nova edició. Aquesta és una qüestió que hem tractat infinitat de vegades i sempre hem arribat a la conclusió que, certament, el tracte que, habitualment, es fa de la sardana no és, ni de lluny, el que es mereix. O bé s’ignoren activitats o, a vegades, s’informa de manera deficient, com la última ballada al Serrallo, per exemple.

Acceptat això, també és cert –i igualment ho hem apuntat cada vegada- que els mateixos promotors o els músics no acostumen a fer els deures en aquest sentit. Hi ha honroses excepcions, naturalment, però no pot ser que la informació ni tan sols arribi als mitjans. Massa sovint ningú es planteja emetre notes de premsa, organitzar rodes de premsa quan convé o fer un ús intel·ligent de les xarxes socials. L’assignatura pendent la tenen els organitzadors i els músics i ho dic pensant, per exemple, en cobles que es limiten a publicar al Facebook que “avui” o, com a molt, “demà” actuarem a tal poble. La fugacitat del mitjà fa que el ressò sigui més aviat pobre. No pot ser que ningú pensi en comunicar com cal aquella actuació ni tant sols a programes com el nostre, cosa que passa massa sovint.

En aquest sentit, ens hem de felicitar d’iniciatives com la que ha tingut l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, organisme al qual hi estan adherides entitats com la Confederació Sardanista i l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, entre moltes altres, que ha preparat un curs que ha de dotar d’eines per a garantir una comunicació efectiva de les iniciatives que duen a terme les entitats. Es tracta d’oferir els fonaments principals de la redacció d’una nota informativa, cosa que anirà a càrrec del periodista Vicent Partal. Davant d’això, només hem de lamentar que una convocatòria així no s’hagi fet molt abans.