Virtuts poc conegudes

[Un dos i seguit, 21-10-16]

Enguany, el tradicional concurs de colles sardanistes de les Fires de Santa Teresa, al Vendrell, celebrat diumenge passat a la tarda, era vàlid per al Campionat de Catalunya Juvenil. Això, si hi afegim les colles joves lliures i del Territorial tarragoní, va fer que es visqués una tarda realment encoratjadora davant tanta joventut ballant –i molt bé- la sardana.

Aquesta temporada no hi ha cap colla tarragonina juvenil, però sí que a l’esmentat Campionat Territorial hi ha una esplèndida representació de la ciutat, remarcable al Vendrell, sobretot, en la categoria Infantil. Sense la pressió del Campionat de Catalunya, la colla “Petits Tarragona Dansa” es va permetre el luxe de participar desdoblada en dues anelles, una amb el nom esmentat i l’altra com a “Sempre Petits”. Així, van poder ballar fins i tot els últims fitxatges, encara en formació. La veritat és que van acaparar els primers llocs, ballant molt bé i, sobretot, donant a entendre que, si mantenen aquesta dinàmica, aviat no només tindrem una colla infantil capdavantera (és Campiona de Catalunya del 2015 i enguany la clara favorita), sinó que han d’aportar balladors de primera a les colles de les categories superiors de l’entitat.

Sens dubte, una de les raons d’aquest panorama feliç és el bon ambient assolit en un grup molt cohesionat, format per nois i noies en edats molt especials –en plena adolescència-, fruit d’una direcció compromesa i sobradament capacitada, així com unes activitats que van més enllà de les estrictament sardanistes: colònies d’estiu, carnaval, etc. La mateixa sardana de competició, a més, és una pràctica plenament esportiva, fent, tot plegat, que estiguem parlant d’un món que no té res que envejar a qualsevol tipus de casal, cau, club o similar. Una activitat sana, formativa, recreativa.... Un grapat de virtuts que valdria la pena que fos molt més conegudes, sens dubte.

Una combinació ben dosificada

[Un dos i seguit, 7-10-16] 

La complicitat entre la Colla Sardanista Rosa de Reus i l’Associació de Concerts de Reus va fer possible, dissabte passat, la celebració de l’anunciat concert que, sota el nom de “InSomni”, van oferir la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, la Companyia de Dansa Urbana Kulbik Dance i el DJ Mario Nieto. La diversitat d’elements que formaven la proposta i el seu context també es van poder apreciar en el públic: hi havia els habituals melòmans, els sardanistes i els aficionats a la dansa anomenada “urbana”, el “hip-hop” i la música electrònica. Una combinació que, a priori, semblava impossible de lligar i que no érem pocs els que teníem les nostres reserves.

El resultat va ser, però, màgic: imagineu-vos aquell públic divers, cadascú amb la seva estètica i mitjana d’edat particulars, coincidint en les mostres d’entusiasme, cadascú amb diferents maneres de mostrar-ho, això sí. La veritat és que el còctel va resultar encertat gràcies a la sàvia dosificació de música i ball, a la tria de les músiques, a les intervencions del DJ sobre la cobla intel·ligentment dosificades i ben trobades en tots els casos, a les coreografies que implicaven no només als ballarins sinó també (en menor mesura, és clar) als músics i al DJ.

La cobla Sant Jordi, ben sonoritzada (imprescindible ateses les característiques de l’espectacle i les evolucions que havien de fer els músics), sense particel·les, va sonar magnífica en un repertori realment compromès. Només es podia haver trobat a faltar una millor explicació prèvia de l’argument i del perquè d’alguna peça (cosa no sempre clara per a tothom), però això no va semblar importar gaire al públic i, en tot cas, aquest és un pecat menor enmig d’una hora que es va fer molt curta, tot i la intensitat d’allò que havíem acabat de gaudir.

Mentalitat oberta

[Un dos i seguit, 7-10-16]

Des de fa un temps, han anat apareixent diversos llibres que analitzen la música –en principi, partint de l’anomenada clàssica- amb uns plantejaments diferents, fins i tot trencadors respecte a allò que havia estat habitual. Ho fan amb una visió molt més oberta, tenint en compte criteris més humanístics que tècnics i parant atenció en altres estils musicals, així com en altres manifestacions artístiques i en l’entorn social on desenvolupa aquesta música.

A les llibreries, podeu trobar llibres tant interessants  com el titulat “Escucha esto”, del prestigiós crític de “The New Yorker” Àlex Ross; o “La dansa de l’arquitecte”, del musicòleg mallorquí establert a Nova York Antoni Pizà. Són bons exemples d’aquesta nova i suggerent tendència. També us recomanaria un llibre anterior a aquests i amb un títol prou explícit: “De Madonna al canto gregoriano”, de Nicholas Cook.

Aquesta mentalitat oberta no ho és, només, per saber apreciar tots els tipus de música, sinó també per entendre els lligams i les vinculacions que hi ha entre obres tant allunyades entre elles com les de Bach o la de Radiohead, posem per cas. Una mentalitat de la que a Tarragona n’estem molt mancats, com a mínim entre els promotors. Deu ser la única ciutat de certa importància a Catalunya –i ara anem a l’àmbit que aquí ens interessa- on encara no s’hi ha pogut escoltar cap de les moltes mostres de noves propostes que s’han fet combinant la cobla amb altres formacions o estils. Ni la Sardanova en el seu moment, ni, després,cap de les que ha fet la cobla Sant Jordi (amb Roger Mas, pascal Comelade, Niño Josele, el Cor Vivaldi, Núria Canela...), ni la Cobla Catalana dels Sons Essencials, ni la Simfònica de Cobla i Corda, etc. L’únic cas va ser el de la cobla Reus Jove i el grup Quico, el Cèlio i el Mut de Ferreries, d’organització forana, de la Confederació Sardanista, concretament.

Dissabte, al Teatre Fortuny de Reus, s’hi podrà veure l’espectacle “InSomni”, amb la cobla Reus Jove i la companyia de dansa urbana Kulbik Dance i el Dj Mario Nieto, que obrirà la temporada de l’Associació de Concerts de Reus. A Tarragona, res en perspectiva.     

Mentalitat oberta

[Un dos i seguit, 7-10-16]

Des de fa un temps, han anat apareixent diversos llibres que analitzen la música –en principi, partint de l’anomenada clàssica- amb uns plantejaments diferents, fins i tot trencadors respecte a allò que havia estat habitual. Ho fan amb una visió molt més oberta, tenint en compte criteris més humanístics que tècnics i parant atenció en altres estils musicals, així com en altres manifestacions artístiques i en l’entorn social on desenvolupa aquesta música.

A les llibreries, podeu llibres tant interessants  com el titulat “Escucha esto”, del prestigiós crític de “The New Yorker” Àlex Ross; o “La dansa de l’arquitecte”, del musicòleg mallorquí establert a Nova York Antoni Pizà. Són bons exemples d’aquesta nova i suggerent tendència. També us recomanaria un llibre anterior a aquests i amb un títol prou explícit: “De Madonna al canto gregoriano”, de Nicholas Cook.

Aquesta mentalitat oberta no ho és, només, per saber apreciar tots els tipus de música, sinó també per entendre els lligams i les vinculacions que hi ha entre obres tant allunyades entre elles com les de Bach o la de Radiohead, posem per cas. Una mentalitat de la que a Tarragona n’estem molt mancats, com a mínim entre els promotors. Deu ser la única ciutat de certa importància a Catalunya –i ara anem a l’àmbit que aquí ens interessa- on encara no s’hi ha pogut escoltar cap de les moltes mostres de noves propostes que s’han fet combinant la cobla amb altres formacions o estils. Ni la Sardanova en el seu moment, ni, després,cap de les que ha fet la cobla Sant Jordi (amb Roger Mas, pascal Comelade, Niño Josele, el Cor Vivaldi, Núria Canela...), ni la Cobla Catalana dels Sons Essencials, ni la Simfònica de Cobla i Corda, etc. L’únic cas va ser el de la cobla Reus Jove i el grup Quico, el Cèlio i el Mut de Ferreries, d’organització forana, de la Confederació Sardanista, concretament.

Dissabte, al Teatre Fortuny de Reus, s’hi podrà veure l’espectacle “InSomni”, amb la cobla Reus Jove i la companyia de dansa urbana Kulbik Dance i el Dj Mario Nieto, que obrirà la temporada de l’Associació de Concerts de Reus. A Tarragona, res en perspectiva.