Veient les coses amb un color més clar

[Un dos i seguit, 23-6-23]

Si fem un seguiment de l’activitat i totes les circumstàncies que afecten un sector cultural determinat, com ara el sardanista, podrem comprovar, entre altres coses, que hi ha de tot: moments feliços, d’altres més problemàtics; constatarem situacions d’autèntica eufòria, però també hem de veure com, en ocasions, les coses es torcen de veritat. 

Aquests dies, seguint en la cosa sardanista, tenim algunes alegries. Segons quines, poden semblar poc rellevants, però sí que són, com a mínim, simptomàtiques del fet que segueix havent gent que treballa picant pedra i, sovint, posant-hi il·lusió i imaginació. Es tracta d’uns quants exemples d’allò que, segurament, té un abast més gran i, en ocasions, profunditat. Jo ho veig així en casos com el concurs musical del 75è aniversari del Grup Sardanista Mirant al Cel, on els primers premis se’ls han endut autors novells i joves, autèntics descobriments que han passat al davant d’alguna patum. També m’ho sembla quan veig que en el concurs de colles de Constantí de diumenge passat hi van ballar més colles infantils i juvenils que de les altres categories, I era en un territorial de Tarragona!! Hi havia colles noves o ressuscitades de Valls, el Vendrell i Constantí mateix.

I, per exposar tan sols un parell de casos més, destaca la presentació de la colla Germanor, de la Selva del Camp, revivint així l’esperit d’un grup de colles que hi hagué a la vila els anys 50 i 60 i que, a més, en una ballada reivindiquen els autors i les sardanes locals. Finalment, crec que cal remarcar el programa valent, variat i compromès que aquests dissabte oferirà la cobla Reus Jove encetant les ballades d’estiu a Tarragona. Costaria trobar-ne de millors en una ballada al carrer per aquestes comarques.

Notícies com aquestes fan veure les coses amb un color més clar, certament.

Coses curioses...

[Un dos i seguit, 16-6-23]

Aquest cap de setmana, mentre esteu escoltant aquest programa, gairebé 600 conciutadans nostres, pertanyents a uns 25 grups de cultura popular i tradicional (inclosos dos de la ciutat de Tarragona), estan protagonitzant el 35è Aplec Internacional a Villach, a Àustria. Una cita anual, que viatja arreu d’Europa, bàsicament, en la qual mai poden faltar les sardanes i la cobla, és clar. Per cert, que la cobla que hi participa, igual que l’any passat, és una formació creada exprés per a l’esdeveniment, circumstància que no és precisament inèdita, però sí que crida l’atenció que la integren només dones i, a més, dones molt joves. Una aposta clara i decidida per reivindicar una major presència femenina en les cobles d’arreu.

No és el primer cop que es forma una cobla femenina. Recordem que en els millors moments de les cobles del col·legi Pare Manyanet, de Reus, durant un temps en va funcionar una. La qüestió, però, més aviat seria que les plantilles fossin més equilibrades en aquest sentit, ja que tot i que la tendència és d’un clar increment, el panorama general encara és del tot insuficient, amb cobles sense cap dona i poques, molt poques, s’apropen al 50 per cent.

Vull creure que el problema no rau en els responsables de les cobles, és a dir, aquells que trien els nous músics de qualsevol cobla. Caldria analitzar perquè en el diguem-ne «mercat» de músics no hi són més presents les dones, o perquè n’hi ha moltes que sí, que formen part d’una cobla durant un  temps, però en pocs casos romanen una quantitat d’anys similar als homes. Curiosament, en aquest sentit la cobla s’assembla més als grups de rock o de jazz, on la part femenina és molt menor, mentre que en el cas de la música clàssica o les bandes el creixement femení ha estat molt més accelerat. Curiós, com deia...

Ai, les modes...!

[Un dos i seguit, 9-6-23]

Els sardanistes portem molts anys queixant-nos que els mitjans de comunicació no ens fan gaire cas, o que quan en parlen ho fan de manera incompleta o esbiaixada. Ha estat massa habitual que aquesta dansa sigui contemplada com una cosa antiga, arnada i en vies d’extinció, ja que només la practiquen els avis. En alguns casos, a més, s’hi ha afegit una mirada perversa, en base a una suposada implantació postissa fora de l’Empordà originari i que en comarques de la Catalunya Nova la sardana més aviat havia desplaçat altres manifestacions teòricament més autèntiques del lloc.

Aquest anar a la contra, d’haver de donar explicacions o, generalment, la sensació d’estar fent una cosa vergonyant per a segons qui, ha fet que ara, quan es publiquen titulars com ara «la sardana està de moda», que hem vist i escoltat diverses vegades en pocs dies, més aviat en desconfiem. Perquè, d’entrada, les modes, de la mateixa manera que venen se’n van, i també costa entendre que una cançó d’un sol grup hagi produït això.

Ara bé, siguem positius i celebrem-ho. Felicitem a qui sigui que s’hagin escrit tants articles i notícies, que programes de les televisions més importants facin connexions en directe en una ballada o que enviïn equips per fer reportatges als assajos de les colles. Però alegrem-nos, també, que, malgrat tot, no només hi ha moltes ballades, concursos i aplecs, que hagi tornat a ser un èxit, per exemple, la ballada del Corpus de Berga a les tantes de la matinada, que compositors com la tarragonina Anna Abad triomfin en un lloc emblemàtic com Calella i segueixin estrenant obres noves, etc. I que tot això no ens faci oblidar que de problemes en tenim i molts, en diversos àmbits i que cal seguir batallant...

Fa pensar...

[Un dos i seguit, 2-6-23]

Una de les qüestions de debat més actuals és la de la intel·ligència artificial: fins a quin punt ha avançat, els perills, les possibilitats, etc. Ara, tot són especialistes i entesos (o suposats) que hi diuen la seva, i això mentre encara tenim ben viu, perquè, de fet, ve a ser el mateix però en una gran evolució diferent, el tema de com ens afecta (també en positiu i en negatiu) el fet que la informàtica ho impregni tot. 

Quan encara hi ha qui no té mòbil i, encara menys, ordinador a casa, el fet és que, fins i tot aquests, es veuen condicionats, d’una manera o altra, per les noves tecnologies. Ja no podem triar, per exemple, si cobrem la nòmina en un sobre o pel banc i, per tant, per mitjà d’un procés informàtic. I això, segur que tots ho hem patit alguna vegada, pot comportar problemes per errades o avaries. Perquè sí, les màquines (per dir-ho d’alguna manera) també s’equivoquen o es posen malaltes.

I això és el que afecta, des de fa una setmana, la Confederació Sardanista de Catalunya. Segons un comunicat que van publicar fa dies: «degut a un problema al servidor, el nostre sistema informàtic ha quedat greument afectat. Us agraïm la vostra comprensió i sobretot tot el suport rebut. Els enginyers informàtics i bons col·laboradors continuen treballant-hi i s’aniran restablint els serveis a mesura que sigui possible». 

Això vol dir que des del passat cap de setmana no funciona el Portal Sardanista amb la seva agenda i tota la resta de seccions, el web de La Sardana de l’Any ni les adreces de correu habituals d’aquest ens. Bé, el món no s’acaba amb això i, d’una manera o altra, la Confederació s’ha seguit comunicant amb tothom i ha rebut missatges, però no em negareu que fa pensar, aquesta situació...