La guerra dels espònsors

[Un dos i seguit, 18-12-15]

El llarg i persistent període de crisi econòmica que estem vivint i que afecta, poc o molt, a gairebé tothom, també havia de fer-ho a la cultura popular i, és clar, a les entitats que promouen aquestes activitats. Des de fa massa anys acostumats al manteniment econòmic de les institucions, des dels ajuntaments fins a la Generalitat, amb les retallades tothom s’ha hagut d’espavilar.

Sembla que les fórmules tradicionals, prèvies a la fagocitació per part de conselleries i regidories de les festes populars, ja no serveixen i aviat s’ha vist que calia recórrer als patrocinis, les esponsoritzacions i similars. Cosa complicada, perquè la crisi també ha afectat aquesta via, però que, malgrat això, ha esdevingut imprescindible, en molts casos.

En aquest sentit, hem vist molts exemples amb resultats positius, però el cert és que els ajuts de patrocinadors no arriben a tothom de la mateixa manera. A l’hora de la veritat, les empreses que decideixen prestar suport a alguna activitat ho fan atenent criteris d’imatge, mai de distribució equitativa. Vull dir que reben ajuts aquells projectes que ja triomfen, és a dir, que poden aportar una rendibilitat de cara a la galeria al patró. Dit en poques paraules: és més fàcil rebre una subvenció si allò que fas està de moda i omples places a rebentar de públic. Rep aquell que menys ho necessita, en definitiva.

En tot cas, els intrèpids activistes culturals i festius insisteixen i, malgrat que el seu sector no sigui dels que estan de moda i que més surten als mitjans, alguna cosa aconsegueixen. La Confederació Sardanista de Catalunya, per exemple, recentment obtenia el suport d’una important marca de cerveses que, entre altres coses, ha facilitat que la nova “Guia de la Sardana”, presentada la setmana passada, sigui molt més moderna i atractiva. També és positiu que s’hagi lligat la col·laboració d’una empresa de brou prou coneguda i, tot cal dir-ho, són innombrables les batalles –algunes de guanyades-  que es desenvolupen a nivell local. Al capdavall, és la única opció, sembla, en els temps que corren.

Guia Sardanista 2016

[Un dos i seguit, 11-12-15]

Aquest dissabte es presenta a Calella la que, a partir d’ara, s’anomenarà “Guia Sardanista 2016”, la publicació que substitueix las tradicional “Guia d’Aplecs”. El motiu d’aquest canvi és lògic: s’ha fet un notable esforç per confeccionar una publicació amb vocació de ser un a autèntica guia de les activitats més importants del sardanisme durant tot un any, amb els aplecs, evidentment, però no només. S’ha millorat el disseny, el format, els continguts... sacrificant potser el vell concepte de guia de butxaca que s’havia seguit des del primer dia –segurament obsolet en temps de mòbils que fan mil i una cosa- per donar pas a una altra que, en definitiva, sigui autènticament més útil, tant en la seva versió impresa com la digital.

Hi ha hagut diferents opinions dins la Confederació sobre el moment de la presentació, considerat per alguns poc oportú quan pràcticament ens trobem en les festes nadalenques, però ha prevalgut l’opció de donar a conèixer aquesta publicació amb prou antelació per divulgar les activitats que ja tenen lloc des del primer moment de l’any, inclosos els aplecs, ja que el primer s’anuncia pel dia 2 de gener. Ja veurem si la idea era bona o no, però segur que ho és la de renovar i actualitzar la guia, sobretot si es compleix la intenció que s’ha anunciat de distribuir-la no només pels aplecs, sinó per altres àmbits, com les oficines de turisme, per exemple.

Una modalitat molt exigent

[Un dos i seguit, 4-12-15]

Tot i que aquest diumenge encara s’ha de celebrar el concurs d’Artés, que és per a colles lliures, el Campionat de Catalunya es completava la setmana passada a Calella amb la final de punts lliures. Tal i com es preveia, va ser tot un espectacle fruit de l’esforç de les colles que hi van participar, oferint coreografies realment belles i, en molts casos, arriscades.

Remarquem el bon paper de les colles tarragonines, la juvenil “Nova Tarragona Dansa” i la infantil “Petits Tarragona Dansa”. Aquesta darrera no va poder tornar a proclamar-se campiona, però sí que va aconseguir un magnífic segon lloc, meritori tenint en compte la qualitat i la quantitat de colles amb les quals competia.

Encara que es podrien fer moltes crítiques de molts aspectes del concurs, en conjunt cal valorar-lo positivament. Es va palesar la dificultat de trobar escenaris idonis, en aquest cas, no tant per la pista on ballaven les colles, sinó per l’habitual limitació de l’espai dedicat al públic en aquest tipus de pavellons. Va sorgir el ja habitual debat sobre l’opció de prescindir de música en viu, així com l’etern problema dels jurats, amb crits de “tongo” inclosos. El ritme de la festa, en general, correcte, fora del lapse de temps que va des de la sardana de germanor –també força vistosa, per cert-  fins el repartiment de premis. Va faltar alguna cosa que omplís aquell buit, així com quelcom que fes més impactant el moment de la proclamació dels guanyadors.

Allò més important, però, resultats a banda, fou que es va poder comprovar que hi ha força dansaires de colla que es prenen molt seriosament aquesta difícil modalitat, lluny de la rutina del ballar tradicional, ja que comporta una dedicació més gran i unes bones condicions físiques.

L’espectacle dels punts lliures

[Un dos i seguit, 27-11-15]

Finalment, diumenge arriba l’hora dels punts lliures. Un cop completades totes les altres categories del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes, només queda la més espectacular i exigent de totes, aquella en la qual les colles van més enllà dels tradicionals passos de la sardana i hi aporten imaginació, exercici físic i moltes hores d’assaig. Aquí és on més es pot fer valer l’argument que molts defensen en el sentit que la sardana de competició pot ser qualificada d’esportiva.

I és que qualsevol que per poc que hagi estat immergit en una d’aquestes agrupacions ho haurà comprovat: és imprescindible un cert grau de compromís, així com un criteri i una disciplina de preparació a nivell col·lectiu, però també individual. Amb els anys, la sardana de competició s’ha anat fent més exigent en aquest sentit i fins i tot ha influït la sardana de carrer. Ha passat de ballar-se de manera horitzontal a fer-se més vertical, interpretant al màxim la música, amb nombroses variacions en la intensitat del balanceig segons ho demana cada composició. En la sardana de punts lliures, on precisament es busca trencar els motllos tradicionals, aquesta complicació es multiplica, valorant-se no només les filigranes que es puguin fer en ballar i que s’ajustin a la música, sinó, evidentment, el bon gust i la precisió.

Diumenge, doncs, a Calella s’hi podran veure les millors colles del moment en aquest gènere de sardana. Els precedents dels últims anys permeten augurar una gran festa, no només per allò que facin les colles a la pista, sinó per tot el muntatge de l’acte, on acostumen a haver-hi, fins i tot, algunes sorpreses. Des de Tarragona hi anirà una bona expedició, amb les colles “Nova Tarragona Dansa”, a la categoria juvenil, i la vigent campiona de Catalunya, la infantil “Petits Tarragona Dansa”, a més d’una bona colla de seguidors. Estaria bé que, de la mateixa manera que per TV3 s’emet un vídeo de promoció, també hi hagués una retransmissió o una bona crònica posterior. No perdem l’esperança.