Una modalitat molt exigent

[Un dos i seguit, 4-12-15]

Tot i que aquest diumenge encara s’ha de celebrar el concurs d’Artés, que és per a colles lliures, el Campionat de Catalunya es completava la setmana passada a Calella amb la final de punts lliures. Tal i com es preveia, va ser tot un espectacle fruit de l’esforç de les colles que hi van participar, oferint coreografies realment belles i, en molts casos, arriscades.

Remarquem el bon paper de les colles tarragonines, la juvenil “Nova Tarragona Dansa” i la infantil “Petits Tarragona Dansa”. Aquesta darrera no va poder tornar a proclamar-se campiona, però sí que va aconseguir un magnífic segon lloc, meritori tenint en compte la qualitat i la quantitat de colles amb les quals competia.

Encara que es podrien fer moltes crítiques de molts aspectes del concurs, en conjunt cal valorar-lo positivament. Es va palesar la dificultat de trobar escenaris idonis, en aquest cas, no tant per la pista on ballaven les colles, sinó per l’habitual limitació de l’espai dedicat al públic en aquest tipus de pavellons. Va sorgir el ja habitual debat sobre l’opció de prescindir de música en viu, així com l’etern problema dels jurats, amb crits de “tongo” inclosos. El ritme de la festa, en general, correcte, fora del lapse de temps que va des de la sardana de germanor –també força vistosa, per cert-  fins el repartiment de premis. Va faltar alguna cosa que omplís aquell buit, així com quelcom que fes més impactant el moment de la proclamació dels guanyadors.

Allò més important, però, resultats a banda, fou que es va poder comprovar que hi ha força dansaires de colla que es prenen molt seriosament aquesta difícil modalitat, lluny de la rutina del ballar tradicional, ja que comporta una dedicació més gran i unes bones condicions físiques.