Tradicionalment, durant un parell de setmanes coincidint amb les festes de
Nadal, aquest programa que ara comença fa vacances; és a dir, que el d’avui és
l’últim d’aquest 2018. No és moment, ara, de fer cap balanç ni cap resum, però
sí que no ens podem estar de mirar com ha anat tot plegat.
D’entrada, una cosa és certa: en cap moment, en aquest espai setmanal hem
tingut problemes per omplir-lo, és a dir, mai ens ha faltat material
informatiu, qüestions per comentar ni músiques per posar i que mai hagin sonat
abans. I això és prou simptomàtic, per bé i per mal, perquè entre aquests
continguts hi ha hagut de tot: notícies positives –a vegades, fins i tot
autènticament engrescadores-, d’altres que constaten continuïtat i,
malauradament, també situacions que ens han fet emprenyar, que desmoralitzen o,
directament, que ens han ferit allí on feia més mal.
Els que ens seguiu habitualment ja sabreu que els que preparem el programa,
sense obviar res, preferim posar al davant dels nostres records allò positiu i
sempre diem que, al capdavall, aquella varietat temàtica és una mostra de que,
malgrat tot, la sardana, la música per a cobla i la dansa catalana són ben
vius. I és amb aquesta filosofia que acomiadarem la temporada, amb molt bon
gust de boca, parlant del munt de coses realment interessants que l’Agrupació
Sardanista Tarragona Dansa prepara per al proper 2019 amb motiu del seu 40è
aniversari.
Sortosament, tindrem tema per a molt programes més i no serà l’únic que
podrem comentar ben sovint. De moment, avui en farem un primer tast general,
alhora que us desitjarem bones festes i que la propera entrada d’any us sigui,
en tot, igual de suggestiva.