Fa poques setmanes ens exclamàvem aquí mateix davant l’evident manca de
suport de les institucions tarragonines a la sardana. Veníem a dir que no era,
només, qüestió d’ajuts econòmics – que també-, sinó que es troba a faltar una
mínima sensibilitat i implicació en una activitat que, els agradi o no, forma
part del teixit associatiu i festiu de la ciutat des de fa prop de segle i mig,
és a dir, pràcticament des de que la sardana té la seva actual configuració.
Ja s’entén que no pot rebre la mateixa atenció que altres activitats que
omplen places a rebentar, o altres que no tant per elles soles, però que són
més ‘guais’ des de segons quines mentalitats. La veritat és que només caldria
mantenir el nivell de suport dels últims anys per tenir contentes les colles i
les entitats sardanistes. Ja no cal que les cobles locals tinguin un conveni
com sí que té la banda, posem per cas. Tampoc cal que hi hagi la quantitat de
ballades que hi havia als anys 80 i 90 del segle XX. Potser els sardanistes es
conformarien amb no sentir-se arraconats com quan per Sant Jordi van haver de
traslladar la ballada que sempre havia tingut lloc a la Rambla a la plaça
Verdaguer; o que un parell de mesos abans del concurs de colles de Santa Tecla se’ls digui que no es pot fer a la plaça Corsini, que és on s’havia fet
abans de les obres, perquè ara tothom hi vol fer coses i, és clar, qualsevol és
més important que les sardanes, encara que sigui un concurs vàlid pel Campionat
de Catalunya.
I això, el mateix dia que es comprova com ni tan sols s’ha col·locat
l’entarimat dels músics per a les ballades del cicle d’estiu a la Rambla Nova,
cosa que sempre s’havia complert, fos quin fos el règim que hi havia i el color
polític del consistori. Mentrestant, hom pot mirar amb enveja altres poblacions
del voltant on, sense ser especialment esplèndids, els respectius ajuntaments
proporcionen divulgació o elements com cadires pel públic, llum pels músics,
etc. Coses senzilles, poc costoses, però bàsiques per poder portar a terme aquesta
activitat amb un mínim de dignitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada