Naixement oficial de la Confederació Sardanista de Catalunya

[Un dos i seguit, 11-4-14]

 

Aquest dissabte, tal i com ho estan fent aquests dies moltes entitats d’arreu del país, la Federació Sardanista de Catalunya celebrarà la pertinent Assemblea General Ordinària, que aquesta vegada anirà seguida per una Assemblea Extraordinària. Aquesta ha de ser històrica, ja que és previst que s'aprovi la transformació en Confederació Sardanista de Catalunya. Això vol dir que s’oficialitzarà la creació d’aquest nou ens que ha d’aplegar altres federacions ja existents: l’esmentada Federació Sardanista, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya i una altra amb una història rellevant però darrerament d’existència més aviat testimonial: l’Obra del ballet Popular.

Que el sardanisme, atesa la importància del conjunt d’entitats que hi treballen, pugui tenir una veu davant dels organismes oficials i la resta de la societat que comporti la seva força real, és una vella aspiració. Ja es va intentar abans de la Guerra Civil amb la Lliga Sardanista, que precisament la contesa va estroncar; després l’Obra del Ballet Popular també tenia aquesta intenció, però malgrat les moltes i sovint transcendents iniciatives que va generar, les circumstàncies van impedir que quallés del tot; i la mateixa Federació Sardanista tenia aquest objectiu com la seva principal raó de ser. En bona part ho ha aconseguit i, de fet, aquest pas que s’està donant ara vindria a ser la culminació de tot plegat.

Almenys això és el que esperen aconseguir els que fa temps que hi estan treballant, lluitant contra no només el context complicat que vivim, sinó que també han de superar la gran dificultat que representa la gran varietat de característiques de les organitzacions que fan alguna cosa o altra per la sardana. També hi ha reticències davant la necessitat de canviar hàbits i plantejaments instal·lats de fa temps, o per la por –massa sovint fonamentada- pel centralisme, barceloní o d’aquells que es consideren el cor del sardanisme.

De totes maneres, sembla que, poc a poc, tot això es va superant. Com a mínim, res fa pensar que aquest dissabte no s’aprovi el naixement oficial de la Confederació Sardanista. Després, seguirà la tasca també delicada de concretar encara més i desenvolupar el projecte.

Francesc Salas: homenatge merescut

[Un dos i seguit, 4-4-14]

El sardanisme de la veïna ciutat de Reus ve marcat, des de fa força anys, per dues entitats: la Colla Sardanista Rosa de Reus i el Patronat Sardanista de Reus. Naturalment, això des del punt de vista organitzatiu, de promoció d’activitats, ja que caldria tenir en compte, també, l’important i essencial aspecte musical. Avui, però, vull parar atenció en un personatge que ha estat i confio que segueixi sent bàsic no només en la sardana a Reus, sinó arreu del país: el Francesc Salas. L’actual president del Patronat, diumenge serà objecte d’un homenatge no només de la seva gent més propera, sinó de tot un col·lectiu molt més ampli: els organitzadors d’aplecs de les comarques tarragonines.

El cas és que el Francesc ja té una edat i després de molts anys de brega, de lluitar en molts fronts, ha decidit prendre-s’ho amb una mica més de calma i deixar una altra presidència: la de la Coordinadora d’Aplecs de les Comarques Meridionals de Catalunya. Són ells, aquest grup de més de 30 aplecs, els que s’aplegaran diumenge a Alforja en un dinar, segurament molt emotiu, precedit d’una ballada de sardanes. Jo espero, però, que aquesta retirada –gran tenint en compte el paper de la Coordinadora, però petita en comparació amb els fronts en els quals ha treballat aquest home-, espero, dic, que no sigui total i segueixi fent-se notar en el món sardanista.

Amb el Francesc Salas podem tenir discrepàncies, com amb tothom que es mou, que fa alguna cosa, però he de confessar que mai he tingut un no per part seva, més aviat el contrari. No l’he tingut ni com a comunicador, ni com a estudiós, ni com a organitzador...  tasques que ell també ha portat a terme. Felicitats, Francesc, i espero que podem seguir trobant-nos a les ballades, concursos, aplecs i concerts, fent-nos les bromes pertinents, cadascú com a reusenc o com a tarragoní, lluny de les versions casposes que a vegades tenen aquests debats. De fet, tal i com ho hem fet sempre.