Cloenda i clausura

[Un dos i seguit, 21-2-14]

Aquest cap de setmana les colles sardanistes de competició estan convocades a Arenys de Munt, no pas per a un concurs, sinó a les festes de cloenda del Campionat del 2013, és a dir, els actes que serveixen per tancar una temporada de manera festiva, però també per lliurar els guardons corresponents a les diferents categories i altres reconeixements que habitualment atorga la Unió de Colles Sardanistes.

La cita sempre ha volgut ser multitudinària, cosa que no sempre s’ha aconseguit. Costa molt moure les colles més enllà dels seus representants i més quan encara no ha començat la temporada, en molts casos el personal està descansant del neguit d’un final de temporada intens que ve seguit immediatament de les festes de Nadal, quan encara no s’ha adquirit el ritme de sortides del nou cicle o, cosa que també sovinteja, molts grups estan pensant més en el Carnaval que no pas en altra cosa.

Tot plegat fa que costi trobar una data adient i, sobretot, un programa atractiu. Recordem cloendes realment encertades, que van aconseguir crear caliu, d’altres que més aviat foren ensopides quan no directament dignes de ser oblidades. L’any passat, a Juneda, es va notar l’esforç per preparar una cloenda diferent, amb dues jornades plenes d’actes per a totes les edats. Tot i que millorable, com tota obra humana, sembla que la festa resultà prou reeixida com per que enguany s’hagi apostat per la mateixa fórmula bàsica, ara, però, a Arenys de Munt, la fins diumenge Capital de la Sardana, ja que aviat ho serà la nova, Barcelona. La idea, doncs, és concentrar els actes col·lectius a la població que ostenta la capitalitat. La propera cita, doncs, serà Barcelona.

L’Andrea Motis i el so de la cobla

[Un dos i seguit, 14-2-14]

Un dels fenòmens musicals dels últims anys al nostre país és l’Andrea Motis, una noia joveneta que interpreta jazz tot dominant diversos instruments, principalment la veu i la trompeta. La setmana passada varem poder escoltar un dels temes que acaba de treure al mercat en un disc enregistrat amb la The New Catalans Ensemble. Una formació formada, en part, per instruments de cobla, a càrrec d’una colla de músics excel·lents que, junt l’Andrea i el seu, diguem-ne, preceptor musical, Joan Chamorro, que han sabut explorar un dels camins que darrerament sembla que resulta més fructífer a l’hora de combinar cobla amb altres gèneres més enllà dels que tradicionalment li són més habituals.

No es tracta d’una experiència única, però sí que val la pena destacar, en el seu cas, que tot indica que li podem augurar continuïtat. Tant l’Andrea Motis i el Joan Chamorro com  els músics de la cobla segueixen desenvolupant les respectives carreres en el món de la música, sense que això els impedeixi, sembla, trobar temps i ànims per aplegar-se quan cal, preparar acuradament un repertori específic, muntar tota una parafernàlia d’imatge amb web i presència a les xarxes socials inclosa i, a més, actuar en escenaris i festivals de categoria. Tot plegat contribueix notablement per avançar envers aquella encara llunyana, però cada vegada menys, normalitat musical.

Dones a les cobles

[Un dos i seguit, 7-2-14]

Igual que en molts altres àmbits de la societat, la presència de dones a les cobles no és gaire equilibrada respecte a la dels homes. De fet, fins no fa gaire, veure una dona interpretant un instrument de cobla era realment anecdòtic. També és cert que en pocs anys la situació ha canviat molt i en positiu, és a dir, que mai hi havia hagut tantes dones com ara i sembla que la tendència és la d’anar cap aquell equilibri que deia, cap a la paritat, en definitiva.

Queda molt camí per recórrer, encara, sobretot si veiem que hi ha situacions molt diferents si tenim en compte una o altra zona geogràfica o segons quin tipus de cobla. Curiosament, on menys dones hi ha és a les comarques gironines i a les cobles-orquestres, unes formacions, aquestes darreres, on ja fa molts anys que és perfectament normal que comptin amb dones cantants, mentre que d’instrumentistes femenines potser les podríem comptar amb els dits d’una mà i encara ens en quedarien de lliures. Des de fa temps, hi ha moltes més dones a les cobles barcelonines i aquí, a les tarragonines, tot i que la seva presència ha estat més tardana, actualment és ben notòria.

Com que d’interpretacions se’n poden fer moltes, començant pel fet que cadascú pot veure el got mig ple o mig buit, el millor és analitzar-ho detingudament, amb coneixement de causa i arguments científics. Això és el que faran aquest dissabte unes quantes d’aquestes dones del món de la cobla al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí en una jornada que cada any tracta un o altre tema al voltant de les cobles i les orquestres. Com sempre en aquests casos seria desitjable que tot allò que es tractés i, possiblement conclogués, fos convenientment divulgat.

Capitalitat compromesa

[Un dos i seguit, 31-1-14]

 

Ja està en marxa tota l’organització i, suposem, els actes previstos a la que serà propera Capital de la Sardana, Barcelona, que, tal i com s’ha anunciat, ho serà oficialment el proper 8 de març amb l’Acte de Proclamació. De moment, ja es pot accedir a un web prou ben fet, on hi trobem la informació pertinent, inclòs el programa complet d’actes. A més, s’està treballant en la promoció d’aquest web i de la capitalitat per les xarxes socials. En definitiva, allò que cal fer avui dia per tal que el màxim de gent s’assabenti de qualsevol cosa.

 

Des del primer dia, no només no s’ha amagat sinó que s’ha explicitat de manera desacomplexada que la tria de Barcelona com a Capital de la Sardana el 2014 ha estat totalment intencionada per tal de coincidir amb les commemoracions del tricentenari dels fets de 1714. El sardanisme s’ha implicat, com la majoria de la societat civil, en l’actual procés encarat a fer valer al dret a decidir de Catalunya, inclosos els ens federatius, per això la capitalitat sardanista hi ha d’encaixar perfectament.

 

El perill, però, és que d’actes n’hi haurà de tota mena i els de caire sardanista hi poden quedar diluïts. Per això cal valorar positivament l’esforç que dèiem que s’està fent de cara la promoció i que cal suposar que s’intensificarà a mida que les dates importants es vagin apropant. 

Lluny de "l'anar fent"

[Un dos i seguit, 24-1-14]

Aquest cap de setmana presenta un clar protagonisme de la cobla Reus Jove en el món sardanista, especialment des de la perspectiva de les comarques tarragonines. Dissabte a la nit, actua a l’Auditori de Barcelona amb “La jota + més bella”, al costat dels “Quicos” –Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries- i l’Esbart reus Dansa, aquell espectacle tan engrescador del qual ens van oferir un tast l’any passat al teatre Tarragona.

I diumenge a la tarda, juguen a casa, en el concert que tradicionalment cada any ells mateixos organitzen al Teatre Bartrina. Un compromís, aquest darrer, però, que no és menor si tenim en compte el programa que han preparat: variat, complex, amb alguna picada d’ullet popular, però en tot cas ambiciós, fins i tot amb peces poc o gens divulgades.

En resum, dues noves constatacions d’allò que ja fa temps que els músics de la Reus Jove venen demostrant: que no es conformen amb anar fent d’una manera més o menys digna, sinó que aspiren a tocar molt, sí, encara que cercant l’excel·lència i gaudint d’un repertori, el de la cobla en general, amplíssim i divers, malgrat que, en bona part, inexplorat de manera solvent.

Tant de bo rebin el suport, ara que minva el dels organismes oficials, per part del públic. S’ho mereixen sobradament.