[Un dos i
seguit, 7-2-14]
Igual que en molts altres àmbits de la societat, la presència de dones a les cobles no és gaire equilibrada respecte a la dels homes. De fet, fins no fa gaire, veure una dona interpretant un instrument de cobla era realment anecdòtic. També és cert que en pocs anys la situació ha canviat molt i en positiu, és a dir, que mai hi havia hagut tantes dones com ara i sembla que la tendència és la d’anar cap aquell equilibri que deia, cap a la paritat, en definitiva.
Queda molt camí per recórrer, encara, sobretot si veiem que hi ha situacions molt diferents si tenim en compte una o altra zona geogràfica o segons quin tipus de cobla. Curiosament, on menys dones hi ha és a les comarques gironines i a les cobles-orquestres, unes formacions, aquestes darreres, on ja fa molts anys que és perfectament normal que comptin amb dones cantants, mentre que d’instrumentistes femenines potser les podríem comptar amb els dits d’una mà i encara ens en quedarien de lliures. Des de fa temps, hi ha moltes més dones a les cobles barcelonines i aquí, a les tarragonines, tot i que la seva presència ha estat més tardana, actualment és ben notòria.
Com que d’interpretacions se’n poden fer moltes, començant pel fet que cadascú pot veure el got mig ple o mig buit, el millor és analitzar-ho detingudament, amb coneixement de causa i arguments científics. Això és el que faran aquest dissabte unes quantes d’aquestes dones del món de la cobla al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí en una jornada que cada any tracta un o altre tema al voltant de les cobles i les orquestres. Com sempre en aquests casos seria desitjable que tot allò que es tractés i, possiblement conclogués, fos convenientment divulgat.
Igual que en molts altres àmbits de la societat, la presència de dones a les cobles no és gaire equilibrada respecte a la dels homes. De fet, fins no fa gaire, veure una dona interpretant un instrument de cobla era realment anecdòtic. També és cert que en pocs anys la situació ha canviat molt i en positiu, és a dir, que mai hi havia hagut tantes dones com ara i sembla que la tendència és la d’anar cap aquell equilibri que deia, cap a la paritat, en definitiva.
Queda molt camí per recórrer, encara, sobretot si veiem que hi ha situacions molt diferents si tenim en compte una o altra zona geogràfica o segons quin tipus de cobla. Curiosament, on menys dones hi ha és a les comarques gironines i a les cobles-orquestres, unes formacions, aquestes darreres, on ja fa molts anys que és perfectament normal que comptin amb dones cantants, mentre que d’instrumentistes femenines potser les podríem comptar amb els dits d’una mà i encara ens en quedarien de lliures. Des de fa temps, hi ha moltes més dones a les cobles barcelonines i aquí, a les tarragonines, tot i que la seva presència ha estat més tardana, actualment és ben notòria.
Com que d’interpretacions se’n poden fer moltes, començant pel fet que cadascú pot veure el got mig ple o mig buit, el millor és analitzar-ho detingudament, amb coneixement de causa i arguments científics. Això és el que faran aquest dissabte unes quantes d’aquestes dones del món de la cobla al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí en una jornada que cada any tracta un o altre tema al voltant de les cobles i les orquestres. Com sempre en aquests casos seria desitjable que tot allò que es tractés i, possiblement conclogués, fos convenientment divulgat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada