[Un dos i
seguit, 4-4-14]
El sardanisme de la veïna ciutat de Reus ve marcat, des de fa força anys, per dues entitats: la Colla Sardanista Rosa de Reus i el Patronat Sardanista de Reus. Naturalment, això des del punt de vista organitzatiu, de promoció d’activitats, ja que caldria tenir en compte, també, l’important i essencial aspecte musical. Avui, però, vull parar atenció en un personatge que ha estat i confio que segueixi sent bàsic no només en la sardana a Reus, sinó arreu del país: el Francesc Salas. L’actual president del Patronat, diumenge serà objecte d’un homenatge no només de la seva gent més propera, sinó de tot un col·lectiu molt més ampli: els organitzadors d’aplecs de les comarques tarragonines.
El cas és que el Francesc ja té una edat i després de molts anys de brega, de lluitar en molts fronts, ha decidit prendre-s’ho amb una mica més de calma i deixar una altra presidència: la de la Coordinadora d’Aplecs de les Comarques Meridionals de Catalunya. Són ells, aquest grup de més de 30 aplecs, els que s’aplegaran diumenge a Alforja en un dinar, segurament molt emotiu, precedit d’una ballada de sardanes. Jo espero, però, que aquesta retirada –gran tenint en compte el paper de la Coordinadora, però petita en comparació amb els fronts en els quals ha treballat aquest home-, espero, dic, que no sigui total i segueixi fent-se notar en el món sardanista.
Amb el Francesc Salas podem tenir discrepàncies, com amb tothom que es mou, que fa alguna cosa, però he de confessar que mai he tingut un no per part seva, més aviat el contrari. No l’he tingut ni com a comunicador, ni com a estudiós, ni com a organitzador... tasques que ell també ha portat a terme. Felicitats, Francesc, i espero que podem seguir trobant-nos a les ballades, concursos, aplecs i concerts, fent-nos les bromes pertinents, cadascú com a reusenc o com a tarragoní, lluny de les versions casposes que a vegades tenen aquests debats. De fet, tal i com ho hem fet sempre.
El sardanisme de la veïna ciutat de Reus ve marcat, des de fa força anys, per dues entitats: la Colla Sardanista Rosa de Reus i el Patronat Sardanista de Reus. Naturalment, això des del punt de vista organitzatiu, de promoció d’activitats, ja que caldria tenir en compte, també, l’important i essencial aspecte musical. Avui, però, vull parar atenció en un personatge que ha estat i confio que segueixi sent bàsic no només en la sardana a Reus, sinó arreu del país: el Francesc Salas. L’actual president del Patronat, diumenge serà objecte d’un homenatge no només de la seva gent més propera, sinó de tot un col·lectiu molt més ampli: els organitzadors d’aplecs de les comarques tarragonines.
El cas és que el Francesc ja té una edat i després de molts anys de brega, de lluitar en molts fronts, ha decidit prendre-s’ho amb una mica més de calma i deixar una altra presidència: la de la Coordinadora d’Aplecs de les Comarques Meridionals de Catalunya. Són ells, aquest grup de més de 30 aplecs, els que s’aplegaran diumenge a Alforja en un dinar, segurament molt emotiu, precedit d’una ballada de sardanes. Jo espero, però, que aquesta retirada –gran tenint en compte el paper de la Coordinadora, però petita en comparació amb els fronts en els quals ha treballat aquest home-, espero, dic, que no sigui total i segueixi fent-se notar en el món sardanista.
Amb el Francesc Salas podem tenir discrepàncies, com amb tothom que es mou, que fa alguna cosa, però he de confessar que mai he tingut un no per part seva, més aviat el contrari. No l’he tingut ni com a comunicador, ni com a estudiós, ni com a organitzador... tasques que ell també ha portat a terme. Felicitats, Francesc, i espero que podem seguir trobant-nos a les ballades, concursos, aplecs i concerts, fent-nos les bromes pertinents, cadascú com a reusenc o com a tarragoní, lluny de les versions casposes que a vegades tenen aquests debats. De fet, tal i com ho hem fet sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada