Ballar sardanes és relativament fàcil. Tal i com gairebé tothom sap, es
tracta de fer dos tipus de passos, els anomenats curts i els anomenats llargs,
a més dels corresponents moviments per canviar de tirada, és a dir, les
repeticions de la música que cal anar seguint. Els neòfits aviat comproven que
aquesta senzilla teoria resulta més complicada quan s’ha de portar a la
pràctica amb certa gràcia i tot seguint el compàs. Res que no es pugui superar
amb un mínim de constància i, si pot ser, millor amb un mestre al costat. Us
podria posar algun exemple d’individus més aviat negats per a la dansa en
general (ehem!) que han arribat a ballar acceptablement bé sardanes i, fins i
tot, al més alt nivell competitiu.
Des del primer moment, però, hi ha hagut balladors de sardanes més agosarats i traçuts que
s’han empescat passos diferents, alternatius als esmentats curts i llargs, però
sempre seguint el compàs i les tirades d’una sardana normal i corrent. I allò
que molts feien de manera més o menys espontània a les ballades i aplecs, va
acabar transcendint als concursos. En aquests, sovint s’hi han programat sardanes
reservades a aquesta modalitat, com un atractiu més de la competició.
Els anomenats “punts lliures” sempre han tingut detractors, sovint força
apassionats, aferrissats defensors de la puresa de la sardana, però el cert és
que no se n’han sortit. La veritat és que els practicants dels “punts lliures”
de cap manera pretenen substituir la manera tradicional de ballar, entre altres
coses perquè fer punts és molt exigent físicament i requereix que tots els que
formen una anella ballin els mateixos punts per tal de gaudir-ne i que no sigui
una disbauxa.
El cert, però, és que quan es dominen, els “punts lliures” ballats per una
colla mínimament competent resulten espectaculars per als espectadors i
gratificants per als que els practiquen. El lloc ideal per comprovar-ho és el
concurs específic que cada any clou el Campionat de Catalunya i que enguany
serà aquest diumenge al matí a Montblanc, l’actual Capital de la Sardana. Una
festa especialment concebuda per a que sigui tot un espectacle, no només per
les sardanes que ballaran –i com les ballaran!- les colles, sinó per la manera
de presentar-lo i per l’escenari: un pavelló amb entrada lliure on serà més
fàcil admirar les anelles.
En definitiva, val molt la pena no perdre’s les agosarades coreografies que
han preparat algunes de les millors colles del país, entre les quals una de
tarragonina, la “Nova Tarragona Dansa”, a la categoria juvenil. Imprescindible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada