Fa uns dies, el meu admirat Moisés Peñalver, a la seva sempre divertida i
incisiva columna de la contraportada del diari “Més Tarragona” relacionava uns
quants exemples de fets i situacions que temps enrere es donava per cert que en
el futur, és a dir, ara, s’haurien fet realitat i que, finalment, o no han
passat o no ho han fet del tot.
Si hagués parlat de concursos de colles de sardanes hi hauria pogut
incloure que en ple segle XXI seria perfectament normal que tot l’entramat de
punts i classificacions seria gestionat utilitzant els recursos informàtics que
segurament hi hauria a l’abast. Doncs aquí hauríem de dir que tampoc, tot i que
les eines existeixen amb escreix, no s’apliquen en la competició sardanista. Fa
un temps, vam arribar a veure jurats amb tauletes i ordinadors a les taules on
es calculaven les classificacions, però els primers van desaparèixer qui sap
perquè i els segons no sempre hi són.
Aquesta situació tan peculiar s’ha fet evident arran de la final de les
colles Grans i Veteranes de diumenge passat a Balaguer. Després d’una festa esplèndida
i força reeixida i quan tothom es felicitava per l’èxit assolit, l’endemà es
feia saber que per un error en els càlculs per tal de desfer l’empat al qual
havien arribat les dues colles capdavanteres de la categoria Gran, resultava
que l’anella que havia estat proclamada campiona de Catalunya a Balaguer... res
de res, la que calia considerar com a guanyadora del títol era l’altra.
Una situació absurda i esperpèntica, d’autèntic escàndol, i que només el
seny de les anelles afectades ha fet que s’hagi acceptat el resultat de manera
plenament esportiva. Ja sabem que ens ocupa una activitat on hi regna el
voluntarisme i que sempre ens diran allò de que “encara gràcies que els que hi
són fan aquesta tasca”. Però és que no es tracta de criticar persones concretes
–que, efectivament, prou feina fan-, sinó el sistema, els mètodes i les eines
que utilitzen (o que no s’utilitzen).
A Balaguer tothom va creure que ja era hora que una important cadena de
ràdio retransmetés bona part del concurs en directe, alhora que es lamentava
l’absència de la televisió pública del país. És clar que abans de reclamar
aquesta atenció mediàtica caldria procurar garantir la qualitat d’allò que es
vol mostrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada