L’atzar ha volgut que aquesta setmana ens hagin arribat alhora cinc nous discos de
sardanes i música per a cobla. Cinc novetats que, a més de contradir la idea
que el món dels discos està acabat, constitueixen una mostra de la varietat de plantejaments
que pot contenir aquest tipus de música i les diferents maneres de
seleccionar-la i de mostrar-la.
Evidentment, el món del disc ja no és el que era, ni molt menys, però
sembla que, malgrat tot, hi ha un mercat per a determinats productes, encara
que segur que canalitzats per vies de comercialització i distribució diferents
a les clàssiques.
I diem que hi ha varietat, perquè són discos no tan sols de cobles
diferents, sinó que hi trobem des de pobres clàssiques a altres creades ara
mateix, algunes de tipus clàssic i altres trencadores o amb llenguatges
musicals més actuals. També hi ha nivells de qualitat més alts que altres, tant
pel que fa les composicions com a les interpretacions, sempre, però, dins d’uns
paràmetres com a mínim dignes.
Tot plegat, mostra la riquesa del fet musical sardanista, ja que per una
banda veiem que disposem d’un patrimoni històric immens que val la pena
conservar, així com molts autors actuals amb ganes per crear material nou i,
sovint, capacitat per dir coses diferents. En ocasions, els discos són la
culminació d’una pacient tasca de recollida i d’arranjament de músiques en
perill de desaparició, les quals ara, com a mínim, s’han salvat de l’oblit
absolut.
Així, aquestes novetats discogràfiques que avui començarem a escoltar al
programa ens porten l’últim Sardaxou de la cobla Contemporània, ara amb ritmes
llatins en forma de sardana; l’homenatge que no podia faltar de la cobla La
principal de la Bisbal a Ricard Viladesau l’any del centenari, amb un original
proposta que surt del típic recull antològic de sardanes; el primer disc
monogràfic de sardanes d’un dels autors joves més interessants del moment,
Lluís Alcalà; el disc de “descobriment” pòstum d’un autor de la Catalunya Nord
pràcticament desconegut al Principat, Lluís Parazols; i un nou volum de la
col·lecció que promou la cobla Ciutat de Girona també recuperant l’obra de
músics en perill d’oblit, aquesta vegada amb Frederic Sirés, poc conegut més
enllà d’alguna sardana i de la cèlebre havanera La Gavina.
Molts d’aquests discos compten amb el suport econòmic de la Confederació
Sardanista, fet que explica, només en part, la raó d’aquesta proliferació de
noves edicions, ja que en cap cas –almenys en les que avui són motiu d’aquest
comentari- són edicions estrictament comercials, sinó que han estat originades
pel neguit de persones i entitats per preservar i divulgar bona música en les
millors condicions possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada