Tal i com s’ha evocat aquests dies, la resposta de l’Estat a la voluntat de
la majoria de catalans d’expressar democràticament quin volen que sigui el
futur d’aquest país, va ser desproporcionada, arribant a uns nivells de
brutalitat poc adients a una societat civilitzada. Segurament perquè aquesta
dinàmica perversa s’allunya dels principis i la sensibilitat pròpies de la gent
que es mou en ambients com el sardanista, aquesta, des de sempre, s’ha
manifestat individualment o col·lectivament quan ha calgut.
Un darrer exemple el varem tenir el passat dia 1 d’octubre, justament, quan
una bona representació sardanista, inclosa una part de tarragonins, va lliurar,
a Brussel·les, la Medalla al Mèrit Sardanista a Lluís Puig, qui va ser
conseller de Cultura de la Generalitat, actualment un dels polítics exiliats al
cor d’Europa. Era previsible que l’homenatjat no podria assistir a l’acte de
lliurament que ha de tenir lloc a Montblanc, Capital de la Sardana 2018, per
això es va organitzar una cerimònia extraordinària prèvia, amb la presència no
només de l’exconseller, sinó del president de la Generalitat Carles Puigdemont,
entre altres personalitats. Fins i tot hi va haver un concert amb la cobla Sant
Jordi Ciutat de Barcelona que, entre altres peces, va interpretar la sardana Montblanc, Capital de la Sardana 2018, del
tarragoní Alfred Abad, present igualment a l’acte.
Tot plegat va merèixer un espai prou important als Telenotícies de TV3,
contribuint així, a divulgar el fet sardanista i la reivindicació dels presos i
els exiliats polítics, és clar, però seria bo que també hi hagués un ressò
similar quan es lliurin la resta de premis, que abasten una llarga i rica
llista de persones i organitzacions molt diverses prou representatives del món
cultural català, tot i que tinguin en comú haver treballat de manera ferma per
la dansa i la música del país. Que ningú dubti que s’ho mereixen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada