Des de les sardanes i ballables per a cobla més antics dels què se’n
conserven documents escrits, és a dir, partitures o particel·les, fins les
obres que avui dia segueixen estrenant-se, sempre hi ha hagut compositors que
hi ha treballat, des dels nivells i les procedències més diversos. Des d’aquell
que amb quatre nocions de música i, potser, molta inspiració es veu amb cor de
fer una sardana –a vegades amb l’ajut d’algú altre per instrumentar-la-, fins a
la gran patum de la música del país, entremig hi ha una immensa varietat de
músics que han fet la seva aportació, més gran o més petita en nombre, la
qualitat més variada i una diversitat d’estils insospitada des d’una visió
externa.
Una riquesa que val la pena tenir en compte, preservar-la i divulgar-la.
Pel que fa als autors, en trobem que procedeixen del món clàssic, del jazz i,
fins i tot, del rock. Entre els que han aconseguit treure el màxim profit de la
cobla, sovint assolint una gran popularitat, hi ha els que treballen en el món
de les orquestres de ball, generalment cobles-orquestres. Aquests, habituats a
fer arranjaments de músiques de tota mena, amb la cobla hi ha aplicat aquest
ofici, en el sentit d’una feina eficaç i ben feta.
Una altra variant és la del compositor procedent de les colles sardanistes
de competició. Són individus avesats a escoltar i analitzar la música, una
pràctica que els permet conèixer profundament les característiques de les
sardanes que agraden als bon balladors i, alguns, en un moment determinat,
s’han engrescat a estudiar música de manera seriosa. Naturalment en aquest grup
hi ha de tot, però no falten els que han assolit resultats força reeixits, com
Carles Santiago, Joan Gibert, Antoni de Villasante o els tarragonins Alfred i
Anna Abad, pare i filla, respectivament. Els darrers, per exemple, sovintegen
en els programes de ballades i aplecs, i ja no diguem el més experimentat
Carles Santiago.
Un altre cas rellevant és Daniel Gasulla, qui havia estat ballador de colla
a Martorell. Es va introduir en l’art dels sons primer com a instrumentista de
fiscorn i trombó de la mà del mestre Tomàs Gil. Després, en l’àmbit de la
composició, ha escrit una llarga llista de sardanes atractives, ben fetes i amb
una gran acceptació entre els aficionats. Ara, ens arriba la bona notícia que
ha obtingut el Primer Premi de l’11è Concurs de Composició Premi Mestre Conrad
Saló 2018. No és el primer, però potser sí el més important, que, en tot cas,
significa la culminació d’una carrera molt interessant com a compositor de
sardanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada