Dissabte passat es va celebrar, a Montblanc, la primera edició de la Copa
Catalunya de colles sardanistes, un nou concepte de concurs que s’ha volgut
experimentar dins dels actes de la Capital de la Sardana 2018. Ja varem
comentar que la mateixa idea de provar de fer coses diferents ja és positiva,
com també semblava que els plantejaments amb els quals es presentava la Copa
eren interessants. Naturalment, calia experimentar-ho per veure si tot plegat
valia la pena.
Allò que prèviament ens va fer arrufar el nas va ser la poc entusiasta
acollida per part de moltes de les colles existents arreu del país. A l’hora de
la veritat hi va haver colles, però, sens dubte, allò desitjable era que
haguessin estat moltes més. Es van trobar a faltar molts noms de primera línia,
però també hauria estat una mostra de vitalitat del sardanisme de competició
que la resta mostressin un mínim d’interès per participar, per experimentar una
cosa nova, per sortir de les territorials de sempre.
No és lloc ni moment aquest per fer-ne anàlisis aprofundides de com va
anar, sobre el terreny, la Copa Catalunya. Segur que hi ha coses per millorar o
plantejar-les d’una altra manera, però crec que, malgrat tot, la idea general
és bona i, a grans trets, tot va funcionar molt bé. Hauria faltat, per part de
qui sigui, engrescar molt més els responsables de les colles i els mateixos
balladors davant d’una nova proposta que, potser, s’hauria d’haver plantejat
molts anys abans.
Imaginem que dins la Unió de Colles Sardanistes es farà aquest procés de
reflexió, amb recollida d’opinions i propostes, no només de cara a la posada en
pràctica de la Copa, que potser és allò que més elaborat estava, com, insistim,
en aquesta altra faceta de promoció entre els dansaires, que són els que haurien
de tenir certa il·lusió per allò que fan més enllà de les rutines paralitzants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada