Veient les coses amb un color més clar

[Un dos i seguit, 23-6-23]

Si fem un seguiment de l’activitat i totes les circumstàncies que afecten un sector cultural determinat, com ara el sardanista, podrem comprovar, entre altres coses, que hi ha de tot: moments feliços, d’altres més problemàtics; constatarem situacions d’autèntica eufòria, però també hem de veure com, en ocasions, les coses es torcen de veritat. 

Aquests dies, seguint en la cosa sardanista, tenim algunes alegries. Segons quines, poden semblar poc rellevants, però sí que són, com a mínim, simptomàtiques del fet que segueix havent gent que treballa picant pedra i, sovint, posant-hi il·lusió i imaginació. Es tracta d’uns quants exemples d’allò que, segurament, té un abast més gran i, en ocasions, profunditat. Jo ho veig així en casos com el concurs musical del 75è aniversari del Grup Sardanista Mirant al Cel, on els primers premis se’ls han endut autors novells i joves, autèntics descobriments que han passat al davant d’alguna patum. També m’ho sembla quan veig que en el concurs de colles de Constantí de diumenge passat hi van ballar més colles infantils i juvenils que de les altres categories, I era en un territorial de Tarragona!! Hi havia colles noves o ressuscitades de Valls, el Vendrell i Constantí mateix.

I, per exposar tan sols un parell de casos més, destaca la presentació de la colla Germanor, de la Selva del Camp, revivint així l’esperit d’un grup de colles que hi hagué a la vila els anys 50 i 60 i que, a més, en una ballada reivindiquen els autors i les sardanes locals. Finalment, crec que cal remarcar el programa valent, variat i compromès que aquests dissabte oferirà la cobla Reus Jove encetant les ballades d’estiu a Tarragona. Costaria trobar-ne de millors en una ballada al carrer per aquestes comarques.

Notícies com aquestes fan veure les coses amb un color més clar, certament.