Què fan els veïns?

[Un dos i seguit, 24-7-26]

Avui dia, les xarxes socials ens permeten veure imatges actualitzades dels molts cicles de ballades de sardanes d’estiu que es porten a terme arreu del país. Naturalment, n’hi ha que tenen més èxit que altres, però generalment si es fan al vespre o a la nit i amb un mínim de gràcia organitzativa i de promoció, acostumen a anar força bé. En no pocs casos, a més, la concurrència i la participació són notables, com ara en aquelles ballades que comentàvem no fa gaire de Tiana.

Aquells que ho hem conegut, no podem evitar recordar aquell esplèndid cicle que es feia a Tarragona durant tot l’estiu. Des de Sant Joan i fins que no començaven els primers actes de Santa Tecla, cada dijous a la nit, a la Rambla, hi havia ballada. L’assistència no estava gens malament, amb sardanistes locals i de forans, a més d’aquells que aprofitaven l’ocasió per prendre la fresca anant a tocar ferro i gaudir de les sardanes, encara que fos com a espectadors o, fins i tot ballant-ne una o dues. Tot feia ambient.

Ja sé que els temps han canviat i ho vam poder veure divendres passat a la ballada ajornada en el seu moment per la desgràcia d’aquells infants ofegats a l’Arrabassada. Hi havia prou balladors tot i la minsa promoció que s’hi va fer, però la immensa majoria de passejants eren turistes. Han canviat coses com la generalització dels aires condicionats i l’exagerada oferta televisiva o que n’hi ha més que viatgen, de manera que allò d’anar a cercar alguna mica de fresca nocturna a la Rambla fa molta mandra. Potser caldria fer allò de mirar què fan els veïns, és a dir, comprovar què fan aquells a qui sí els funciona.